Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

PEP VALSALOBRE
Catalunya? 0, per dir-ho en termes rnés neutres: quk sabem de la introducció
i circulació de les novetats culturals europees a la Catalunya de final del
Siscents i primers decennis del Setcents?
També entre nosaltres els estudiosos s'han centrat prioritiriament en la
segona rneitat del segle. Les exposicions panorhiques sobre la cultura del
segle que ha ofert la bibliogrdia rnés recent poca cosa aporten al coneixement
de la primera n~eitat.~~ Novament, cultura del segle m11 equival a
cultura en relació a I'il.luminisme, 6s a dir, a cultura de final del 700. A banda
d'erudits com Bastero, 2quin.s intel.lectuals catalans s6n coneguts en el període
de Felip V i Ferran VI al Principat? Finestres, la nissaga apoteciria i
bothica dels Salvador, i poca cosa m&. L'hbit d'estudi dels Salvador tenia
poca relació amb els homes de 'Iletres' -i no en parlem ja dels també botinics
Quer i Minuart, desplapts a Madrid. El divorci de Finestres i els nuclis
culturals barcelonins ha estat posat de manifest en nombroses ocasions. Hi
ha encara els casos de Manuel Marii Ribera, Francesc Xavier Garma i els
Taverner i d'Ardena, anrivers i erudirs, pero no sabem gaire res de la seva relació
amb els centres culturals dels país, fora que els dos primers van ser rnembres
de I'Acadkmia de Barcelona (ingressats al 1729 i al 1747, respectivament),
mentre que els Taverner ja eren mons en entrar la tercera decada del Setcents.
El pano;ama del País ~alenciii 6s radicalment diferent: Tosca, Coratji (o
Corachan), Juan, Marti, Maians, Ximeno, Segura, Piquer, etc., i, en un nivell
menys espectacular, Carles Ros. (Si s6n pr~toi~lustrats o nomes restaurador~,
ara no ve al as.) Tampoc una institució científica moderna d'aquells
anys com 1'Acadkrnia Militar de Matemitiques de Barcelona (1720-18oj),
no la podem considerar gaire arrelada als nuclis culturals catalans: era adrecada
sobretot a la formació dels enginyers de I'exkrcit borbbnic -en la major
part d'origen foraster- destinats a la Catalunya ocupada i la seva irradiació
local degué ser mínima. Si més no en aquells anys.73 Als anys yo i poc després
apareixen ja aportacions importants i rnés sblides: Baldiri Reixac i Josep
Ullastre a pagks, i Josep de Móra, Tomb Cerdi, Pere Virgili, Antoni de
Gimbernat, Mateu Aimeric, Jaume Caresmar, etc. Tot aixb abans de la de-
72. Em refereixo & volums que dediquen al seglemii la Hürotur.poltticn, roci*rnt i nJrura&b
Paiior Carakzm, V, d'Enciclopkdia Caraiana i la Hirtbria de /a Culnirn Cntakznn, 111, d'Edicions 62.
73. Sobre aquesta institució docent reiai, veg. Riera (~977) i Capel etnl (1988); veg. tmbe
Lluch (1996, 116-130).