Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

68 pretén únicament la musa honrada;
vhurer la nostra casa poderosa
anhelam i en les glories aupentada,
que no ha de ser la musa desatenta
72 al país que la cria o la sustenta.
X sSi el reparo se funda en la despesa,
no bevem sinó aigua cristaLlina
de la Castalia font, que ab lleugeresa
76 nostres riberes fecundant camina;
finalment, tenim tal naturalesa
que si l'experikncia lo examina
ab tan mbdica taula s'aconsola
80 que nos alimentam de I'honra sola.
»Poc importa, per úItirn, que no sia
lo mis universal nostre idioma,
que nostra antiga prosa i poesia
84 los aplausos primers obtingué en Roma.
68: Mera al ms.
72: o: la funció copulativa no disjuntiva d'aquesta forma s'obsena tambe en alrres raros d'Eura.
73: reparo: 'objecció'.
75: Curdlinfonr fonr del monr Pan&, consagrada al déu Apollo i a les Muses; en les swes
aigües es bevia la inspiració pohtica i a ella feien cap els poeres en demanda d'aquesr do divi.
83-84: cf. Connovhia sobre hpefmcii de I'dioma catnL3 (S 35): +És acomodadissim l'idioma
carda a i'an de la poesia. Oiguen com ho diu Zurita: "hra fue la lengua que dio principio a los
vemos y rimas que usaron en Roma [...l. Los primeros padres de la poesía wlgar fueron los catalanes,
pasando derpues esta arte a Italia, Aragón y Sicilia".; de fer, la citació no procedeú de Zurira sinó
del Svmmari, inh, o cpepltome ... d'Andreu Bosc (Perpinyi, 1628, llib. 1, cap. 11, $ 4, p. 19) (cf. Feliu
&al. ed. 1992, 92 n. 22; veg., perb, Valsdobre 1998, 694 n. 77). pe'b aixb no rreu que Eura assumia
aquesres afirmacions i les M rraslladar rambé al seu poema. En comentar aquests veraos, Rubió
(1958 [1986,141]). que. ror i que en va expressar dubtes, atribuia la ConrrovPr~ia a Bastero, havia dir:
nl'allurió als aplaudirnenc* que I'anriga poesia catalana obringué a Roma [...] sernbla suposar un
coneixement de La Cwcn de Basterow. Ara sabem d'on havia rrer Eura aquesra opinió. El rext de
la ConnovPrria ha estar editar per Feliu eral. ed. (i992,7i-97) i, críticamenr, aValsalobre (1998, 680-
701): les referkncies que apareixen en el present mide remecen a aquesta darrera edici6.
84: aphuror: 'aprovacionn', 'lloances'.