Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

PEP VALSALOBRE
tant per i'al.legat de ([Les Muses Catalanes* com perla reglamentació que en
fa el Trartatde lapoesia catalana.57 De fet, bona part de la seva poesia té un
ale i una ambició poc comunes a I'epoca: no són els seus poemes breus i cir-
cumstancials, jocosos i banals -que també en te-, sinó sobretot llargs poe-
mes de tremp emfatic i voluntat culta, tant quan tracta temes religiosos o
epicoreligiosos com quan versiona autors clbsics com Ovidi. No en fa prou
amb els versos satfrics i ocasionals, sin6 que assumeix el repte d'empreses de
llarg abast. Feta la 'demostració' d'igualtat entre catala i castelli via babklica
(a I'apologia), fari la reivindicació més abrandada per a l'ús culte de la Ilen-
gua catalana aplicada a I'objecte mes elevat que podia ser considerat: la poe-
sia sacra. Ho diri en alguna ocasió: I'acreixement mkim d'una Uengua es fa
per via de Yescriptura' sobre el tema de major valua, el tema religiós.58 1 no
per raons pastorals o devotes, com tants tractats i exercicis del cristia n'hi havia
i n'hi va haver encara, sinó per raons artístiques, poktiques.
Tanmateix, no hem de cenyir aquesta reivindicació a I'imbit estricte de la
poesia culta. Fa un instant hem llegit que Eura deia «que deurien tots los
autors catalans escriure les obres memorables en llengua catalana)), i en afir-
mar-ho es refereix a obres de rota mena. D'altra banda, quan escriuri apolo-
gktica catblica, on polemiaa amb obres no hisphiques, per raons de genere
(tractat dens i escolbtic, en prosa, sobre materia teolbgica i moral) i de difu-
si6 no tindricap dubte, ni, al capdavall, cap possibilitat de tria: el llati i prou.
Som encara en l'home. 1 n'observem només la minúscula i fugaG activitat
acadkmica que va desplegar. Perb ja hem destriat alguna espurna de la volun-
17. Fixem-nos que es tracta bkicament d'obres d'incidkncia ideolbgica, pera rambk pdcrica,
dinciració a la feina: Eura mñreix en seria I'excmple palmari.
58. Un indici de la cansideració de 'superioritat' que per Eura devia tenir la poesia religiosa
sobre rora alrra manifertaciá lireriria es palaa en una anotacid d'un florilegi personal i autbgraf
(Aixiu RABLB, ms. 3-1-17, p. 484, s.v. «Letras humanasr): *En la gran casa de Abraarn que es la
Iglesia, quiere Dios que no s61o haya fruro de bcndicidn de Sara, esro es la erudición sacra, sino
cambien de la esdavaAgar, que es la erudición pmha l...]. La siencia humana debe ser Agar, esclava
que sima a Sara, la divina; esto es, tomar el panal del ledn muerto, como Sansón, porque no es semir
a sus errores, sino seivirse de e1los.x