Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

PEP VALSALOBRE
és prou significativa: dom dels manuscrits coneguts són copiats al Setcents,
sense comptar el manmit d'Ullasue, copiat a mitjan segle m11 i avui perdut.33
Ara be: fa la impressió que Eura va mar guanyant consideració de manera
progressiva, al llarg del m11, i no sera fins al darrer quart de segle que apareixeri
encimbellat a la 'tríada clksica', amb Garcia i Fontanella, canon de la
poesia catalana tradi~ional.3~ És molt probable que hagim de posar en rela-
. ,
ció aquesta revalorimció amb els inicis i desenvolupament del proiecte d'edi-
ció de poetes academia, finalment frustrat.
El fet és que, des de la partida de Barcelona al 1734 i fins a les darreries del
segle, testimonis diversos mostren com I'obra poetica d'Eura encara no havia
guanyat la consideració que tindra després. Heus-ne aquí dos de
penanyents a I'hbit acadkmic.
Pere Serra i Postius elaborava un canGoner 'selecte' de poetes barrocs entre
1736 i 1748, Lo Parnh carala, on seleccionava tres noms, Garcia, Fontanella
i Gualbes, a partir d'una nbrnina mes nodrida aplegada en canGoners mes
'casolans' que el1 rnateix havia preparat uns anys abans (Brown & Melchor
1995~39-40); tres noms que eren els «tres més florits ingenis catalans que a
tingut la nació catalana>i, com diu la portada del canconer esmentat (Brown
& Melchor 1995,19). Serrano va considerar aleshores el seu company acadkmic
un poeta 'seleccionable'.35 (Potser perquk encara era viu?) En efecte: tot
i que Pere Serra I'havia inclbs entre els «escritores catalanes» en una rnena de
diccionari bi~biblio~rafic una cbpia del qual es conserva a la BNM, no hi
figurava pel fet de ser p0eta.3~
33. Veg. Miquel i Vcrgá (1938 [1989, 162-,631). Sobre aquesta cokiccci6 manuscrita d'Ullastre,
veg. mb6 Miró rd. (199j,I, 13 n. 2).
34. En el sentir de la rradici6 vigrnt, dels aurors que s6n Ilcgits, robra dels quds b viara dins
una línia de conrinuitat amb les obres que es produeixen fins a aquel1 moment (mentre que qualsevol
obra d'autor anterior al segle mi 6s percebuda com a aliena a aquesta tradici6).
35. Aviat, perb, Eura subsrituiriaJoan Boiiaveiicura de Gualbrs en el «Parnb catali,,. Recordem,
a més, que Gualbes va fruir d'una presencia difusa ror al llarg del mri i del XIX per td com poemes
seus figuraven en les edicions de Garcia, procedenrs dels preliminars de la princeps de 1703. Veg.
també la nora 39,
36. Ms. 13604dela BNM, f. IP: ,,F. AgustínEura. catalán baxelonk, de laordendc San Agusdii,
maestro en Sanca Theología, prior que fue del convento de su patria, y de la Academia de Barcelona.
En el año 1733 esrava trabajando y tenía muy adelanrada una Ampoktica catuhm [= Tramr de hpoerin
catuhna], illusrrada con un tratado de la antigüedad. fertilidad, extensión, excelencias y grandezas de
dicho idioma [=ConnovPrriarobrr hp.f.c&dde &dio- cotoki], y una wpiosa Silva deconronanta [obra