Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

PEP VALSALOBRE
antiquíssima tama de nostre nació, vull dir, per la desunión. iSom davant
d'una mena de 'programa' col.lectiu de recuperació de 1'ús del catala i de la
cultura i la histbria catalanes en general? Potser parlar de 'programa', inclús
així, entre cometes, 6s excessiu i fins distorsionador. Tanmateix, no es pot
negar que tenim al davant unes quantes iniciatives restauradores i d'estudi al
voltant de la Ilengua, la literatura i la tradició historicocultd catalanes. N'hi
deu haver m& que ara no puc recordar; perb una cosa resulta manifesta: aquests
tres personatges -i segurament d'altres- estaven vinculats, mes o menys
vinculats.61
Per cornenqar, els uneix I'austrofília. Les simpaties politiques de Bastero i
Serra són conegudes.62 Les d'Eura no tant. Heus-ne aquí alguns apunts. S6n
austriacistes dues dkimes 'patribtiques' que molt probablernent formen part
d'un conjunt d'activitats clandestines d'aquesta orientació desplegades al
1715.~3 Tambe s'hi ha vist aquesta inclinació en un sermó sobre la Mare de
61. Sobre Antani de Bastero hi ha forga bibliograíia ben coneguda i Francesc Feliu hi fa una
aporracid decisiva amb la seva tesi doctoral sobre la Hi-rorin de la [lengua catalana del canonge de
Girona. Serra i Posrius incidira en I'hbir mes ereri, perb no menys eficag, de l'hagiografia del pds,
una mena de nnacionalisme religi6sn, d'alrra banda ben arelar en la rradiciá histariografica cadana
moderna (Onofrc \I¿nc,cal. rbiruiii V.ccnr Domcnrc, N3rc.s Gm6,. porser Jo~p Elics tsrnig6r ... 1.
I'rrb rarnbt, no hrni n'oblidar-ho. inc.did cn I'arrivirai hnruriuedíca