Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

PEP VALSALOBRE
nir notícia que Eura fes arribar a Barcelona cap text els anys que va ser a
Orense,z7no va deixar de mantenir-hi, doncs, conractes puntuals.
El bisbe Eura va morir I'II de desembre del 1763, . . amb setanta-nou anys i
cinc mesos d'edat, al paiau episcopal. La Reid Academia de Bones let tres de
Barcelona va recordar en diversos papers el seu col.lega acabat de tra~passar.~~
Desapareix I'home, pero en resta la memoria. Aquest apartat vol exhumar
una part d'aquesta memoria, la corporativa. Fem, doncs, un repb del reco-
neixement literari que li van reme els membres de 1'Acadkmia fins a 1859, data
en entre altres coses, va ser imprks el seu cant kpic d'exaltació de la
rnuntanya i santuari de Montserrat. Amb la Renaixenqa, I'interkspels seus
escrits sera ja nomes erudit.
En aquel periode, Eura va ser un poeta conegut i difós. Sobretot com a autor
de poesies catalanes. La divulgació de la seva obra poktica catalana és prou elo-
estos vecinos, avría dado motivo a aquello. Y, aunque he procurado disuadínelo, no me he podido
escusar de entregarme y remirir a V.S. este papel suio, que incluio, para que V.S. re digne hacer lo
que le paresca m& conveniente. Erre sugeto es bastantemente literato, poeta afluente e incansable,
y cuerdo; yo quisiera en nuestra Academia a todos los doctor y útiles. Quedo a la disposici6n de
V.S. [...] Orense y julio, 17 de i719.u El text .en verso heroico» de Garcia Conrreras es conserva al
lligalli4, núm. 73. de I'hiu de la RABLB.
27. Josep Massot (1986,125 a. 72) ha visr una referknciaa unaabra llatina en vers dEua a mes
de la que li coneixiem: Anuro Farindi, "Poesia del Montserrar y otros ensayos" (Barcelona 1984,
147, esmenta uns versos llarins del "P. Eura", escrits segons el1 el 1739 i refererirs a Montserrar:
"Rupibus horrescunr Serrati culmina Montis .." No en tinc cap dtra referencia,i. Ni jo rampoc.
Perb, en ror cas, seria estrany que fossin de 1739, ror just al segon any d'esmda a Orense com a bisbe.
28. hiu RABLB, llibreAmerdorde&Junta Gmtd(17~2-1777) (sign. 1-11-3, pp. 153-1~4). a la
sessi6 de primer de frbrer de 1764 hi consta: *Ha lehida el señor marques de Barbará un elogio en
estilo lapidario en obsequio de la digna memoria de nuestro con-acadkmica el illustríssimo señor
obispo de Orense.. Amb daraerrbnia, al lligall~-11-1, plecde fulls sense relligar, amb dada punruals
de reunions d'acadkmics desde 1751 fins ai773, Ilcgim: u[ú] Abril 1763. Censura de Fr. AgustinRiera
de la Orncidnflnrbrt que hizo el P.M. Fr. Francisco Armañá, en las funerales exequis de Dn. Fr.
Agustin de Eura, obispo de Orense, celebradar en el templo de San Agustínu. Alla maten. hi ha un
full amb I'anotació: aFebrero 1764. Ad Academiam Barcin. in obitu meritissimo soddis sui R.P.F.
Augustini Eura, epis. Orensis. Incrip. Sepulc. del marques de Barbarán, que de" referir-se a l'uelogio
en estilo lapidariau esmenrat a l'inici d'aquesra nota. No he pogur . - localiaar cap . daquerrr . dos
textos. En canvi, es poden llegir les iiInscripcionesn llatines panegíriques que un alrre acadkmic
agusrí, Lluis Verde, va incloure al final de I'opuscle Oracidn (1764, 21-23).