Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

gua catalana per al conreu literari rnés exigent és indiscutible, pero dur-ho a
terme no pot ser només una qüestió d'actuació personal. S'hi han de posar
els «medis necessarisr (48). 1 amb el text a la mi, aquests no poden ser altres
que el recolzament de les institucions culturals del país: vet aquí perquk en
redama I'admissió i la difusió per part de I'única entitat catalana que podia
fer-se'n ~irrec.~5
L'actimd que mosrra Eura en aquest poema és pardela a la que revela una
afirmació del mateix inclosa en una concisa apologia de la llengua en forma
de proleg «Al lecto;» a un (epílogo» o compilació de poesies religioses: diu
que ha confegit el recull sacre per aprovocar ab estes poesies a les catalanes
muses a inseguir lo útil dels assumptos, elevar I'estil i subtilisar I'agudesm.46
Així doncs, la intenció darrera d'aquest prbleg és, donada I'adequació 'privi-
legiada' de la Uengua catalana per al conreu poktic, incitar-ne I'ús en els regis-
tres rnés cultes.*7Akí doncs: estímul individual al costat d'estímul corpora-
tiu, 'oficial', amb un mateix propbsit: conjurar les muses catalanes, be a tra-
vés de I'exernple dels seus versos cultes, bé mitjangant els ((literarios
luzimientosn academia, «incentivo y exemplo de todas las gentes de este
país».** Amb tot, les pretensions últimes d'Eura ultrapassaran tant I'esfera
estricta de la poesia com el desig de donar esplendor a la institució academi-
ca o el fet de reclamar-ne el sostenirnent pera la literatura en catala a que -a
parer seu- estava obligada. Eura reivindicara I'ús de la llengua catalana en tots
els hbits de la cultura en els opuscles d'apologia de I'idioma: «que deurien
tots los autors catalans escríurer les obres memorables en llengua catalana))
41. El mateix esperara Ullastre anys a venir (de I'Academia i de Cervera), cot L que, ja
«desconfiara, prendri la iniciativa sol (veg. la nota 43).
46. Aquest prbleg