Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

125/126
a més origina estrés psicològic. En estos trajectes la vulnerabilitat de les dones davant
d’agressions físiques i sexuals és molt major que en condicions de cobertura de sanejament.
Quan tenen accés a lavabos apropiats, les dones i les xiquetes poden utilitzar-los
en qualsevol moment del dia, en privat, sense vergonya ni por, ni possibilitat que les
molesten 21 . Aconseguir que la defecació deixe de representar un problema constituïx un
avanç emancipador per a les dones, les vides de les quals poden estar dominades per esta
necessitat bàsica. Si tornem a l’abastiment d’aigua, és molt més fàcil que les dones no
siguen molestades si tarden poc i estan prop de les seues cases en arreplegar l’aigua que
si estan molta estona i lluny de la comunitat. Com més allunyats estiguen els lavabos i
els punts de proveïment d’aigua, major és el risc que corren les dones de ser agredides
físicament i sexualment.
La privadesa i la dignitat són dos àmbits de la vida que no han de ser ignorats mai,
però pot passar si les necessitats de les dones no són preses en compte. A Àfrica el
carregament d’aigua cada vegada que s’acudix a la cambra de bany és humiliant per a
moltes dones, les latrines que donen al carrer augmenten la vergonya i això ocasiona
situacions d’assetjament, durant la menstruació no es poden desfer de les tovalloles
sanitàries als excusats, amb la qual cosa augmenta la vergonya, les latrines solen ser
massa menudes per a dones embarassades o amb bebés i quan la latrina està plena la
tasca de buidar-la recau en la dona. Per a solucionar estos problemes, per exemple
en alguns projectes a l’Índia, s’han incorporat dones en les comissions d’aigua per a
encarregar-se de vetlar per la privadesa i seguretat. A Tanzània la millora de la higiene
va dur moltes dones a sentir-se més segures de si mateixes, ja que abans totes aquelles
que no mantenien el seu lavabo personal al dia eren convocades davant de les comissions
d’ancians per a ser aconsellades 22 .
21 WSSCC. (2004), Resource Pack on the Water and Sanitation Millennium Development Goals
22 IIED. (2001). Drawers of Water II
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
1.1.4. Mercat laboral
Els estudis internacionals posen de manifest com el treball femení en el món rural
forma part del sector informal, ja que no té el mateix reconeixement que el dels
homes; la qual cosa suposa en tots els països, sense excepció, una discriminació per
raó de sexe. Però la dona sempre –i en tot lloc– ha desenvolupat faenes relacionades
amb el proveïment de l’aigua a famílies, llars o comunitats. Recents treballs de l’OIT
ens mostren com d’important que és la intervenció de la dona en el desenvolupament
rural, tenint en compte el seu treball. Encara que en la majoria dels països no hi ha
un correlatiu reconeixement de drets laborals i socials per a les dones que dediquen
el seu esforç laboral a les tasques d’abastiment d’aigua perquè quasi sempre ho fan
sense cap retribució. De tal manera que el treball femení relacionat amb l’aigua, tot i
ser necessari, es va convertir i continua convertit en marginal per al dret en general,
cosa que posa de manifest una vegada més la invisibilitat del treball femení enfront
dels sistemes productius instaurats.
Hi ha molts exemples de participació directa de la dona en les operacions tècniques i
la gestió dels serveis de proveïment d’aigua i sanejament, la qual cosa requerix cert
grau de formació i experiència. Una vegada més, este tipus de repte dels rols específics
de gènere ajuda a canviar la posició de les dones i la imatge que tradicionalment
tenen de les seues habilitats i capacitats, tant la comunitat, com la família i de vegades
fins i tot les mateixes dones.
A les aldees de la unió de panxayat de Krishnarayapuram, al districte de Tiruchirappali,
ena l’Índia, es van proporcionar bombes manuals als residents. Sirumbayi, una dona
de trenta-tres anys, mare de tres fills, es va capacitar per a treballar com a operadora
d’una bomba manual. Ella prové d’una casta social inferior, els membres de la qual
tenien antigament prohibit tocar les fonts d’aigua. En este cas, la seua posició com a
dona ha millorat en dos aspectes: d’una banda, perquè realitza un treball tècnic, i per
una altra, perquè a pesar del seu origen social ara pot arreplegar aigua.