Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

37/38 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Hui el treball mercantil en molts casos és per a la persona que el realitza una activitat
alienada que només proporciona diners per a disposar de capacitat de consum. Davant
d’això, els treballs domèstics són treballs socialment necessaris i dotats de sentit vital, es
coneix el per a què de la seua activitat.
El temps de la vida i el temps del mercat estan desajustats i, atés l’ordre de coses, es prioritza
el mercat. Per això les polítiques de conciliació, que busquen quadrar els temps de la
primera amb les necessitats del segon, no són capaços de conciliar-se. Si mercat i la vida no
encaixen, es prioritzarà el primer.
Els treballs de cures produïxen béns i serveis per a l’autoconsum, no per a l’intercanvi mercantil,
per això la seua lògica és radicalment distinta a la de l’ocupació remunerada. Pot dir-se que les
cures en l’àmbit de la llar no seguixen completament una lògica mercantil (encara que una part
d’elles es trobe mercantilitzada).
No perseguixen un augment constant de la productivitat, ni operen segons el mecanisme
de la competitivitat. Són treballs que s’inclouen en processos productius amplis i globals,
per això no té molt de sentit la sobreespecialització.
Comporten una forta càrrega emocional, no sempre positiva i, a diferència del mercat,
responen a una ètica centrada en les relacions i en les necessitats humanes.
Les cures tenen un fort component material. La seua ocupació central són els cossos vulnerables
de les persones. Mentre que l’economia convencional ha trencat els vincles amb
el material i «flota» en el món virtual del monetari a esquenes del que passa als territoris,
l’economia domèstica s’ancora en la materialitat del manteniment dels cossos.
La vida és un procés continu d’autogeneració, en el qual la necessitat de nutrició, higiene
i cures no acaba mai. Per això en estos treballs els processos són tan importants com els
resultats, a diferència del treball orientat al compliment d’objectius concrets.
REDEFININT ELS CONFLICTES
Reconéixer que tots i totes som éssers dependents que necessitem la cura d’altres persones
al llarg del nostre cicle vital permet redefinir i completar el conflicte capitaltreball,
afirmant que este conflicte va més enllà de la tensió capital-treball assalariat,
per a ser una tensió entre el capital i tots els treballs, els que es paguen i els que es fan
gratis 21 .
Si recordem, a més, que des de la perspectiva de l’ecologisme social també és palpable la
contradicció essencial que hi ha entre el sistema capitalista i la sostenibilitat de la biosfera,
ens trobem, de nou, davant d’un important encontre entre feminisme i ecologisme. La
perspectiva ecològica demostra la inviabilitat física de la societat del creixement. El feminisme
aterra este conflicte en la quotidianitat de les nostres vides i denuncia la lògica de
l’acumulació i del creixement com una lògica patriarcal i androcèntrica. La tensió irresoluble
que hi ha entre el capitalisme i la sostenibilitat humana i ecològica mostra en realitat
una oposició essencial entre el capital i la vida.
MANTINDRE LA VIDA, UNA RESPONSABILITAT SOCIAL
Eixir d’esta lògica obliga a formular altres preguntes en l’àmbit de l’economia: quines
necessitats cal satisfer?; quines són les produccions necessàries perquè es puguen satisfer?;
quins són els treballs socialment necessaris per a això?
Arribar a la sostenibilitat obliga que la societat es faça responsable de la vida. En l’ecològic
suposa reduir notablement les extraccions de materials finits, disminuir al màxim la generació
de residus i conservar els equilibris dels ecosistemes. Estos imperatius aboquen
inexorablement al fet que les societats riques aprenguen a viure amb menys recursos materials.
21 Pérez Orozco, A. (2009) “Feminismo anticapitalista, esa Escandalosa Cosa y otros palabros” Intervención en las Jornadas Feministas de Granada 2009. www.
feministas.org