Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

95/96 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
grans empreses comercialitzadores i distribuïdores que actualment envaïxen el mercat, i
que deixen sense treball centenars de dones.
A més, els productes obtinguts d’una agricultura familiar desenvolupada per moltes dones
no complixen les exigències i els cànons del mercat. Hem d’aprofitar això com una cosa
positiva per a desenvolupar canals curts de comercialització i de venda local, i d’esta manera
lluitar contra les polítiques neoliberals de distribució i consum.
PROPIETAT DE LA TERRA
Hi ha un gran buit pel que fa a censos i estadístiques que reflectisquen la perspectiva de
gènere, molts dels quals encara no inclouen la variable «sexe» en el qüestionari del cens.
En molts censos no es pregunta qui a la casa és el propietari legal i pocs indaguen sobre la
forma en què es va adquirir la propietat de la terra. Per tant, el primer fet amb el qual
hem d’enfrontar-nos a l’hora d’analitzar la situació és una gran falta de dades precises.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va llançar
el 16 de febrer del 2010 una nova base de dades que exposa els principals obstacles per
al desenvolupament rural, sobretot pel que fa a les desigualtats entre homes i dones en
l’accés a la terra. Per a la realització d’esta base de dades es van consultar les autoritats
nacionals d’estadística, universitats i organitzacions de la societat civil de 78 països
(http://www.fao.org/gender/landrights/es/home/).
Alguns estudis apunten que les dones produïm el 70% de l’alimentació en la majoria dels
països, el 50% a nivell mundial, i que tan sols disposem de l’1% de la terra, a més som titulars
de finques de menor grandària que els homes.
La propietat de la terra és un punt clau per a l’empoderament i l’autonomia de les dones
i per a la defensa dels seus drets econòmics i socials, així com els de les seues famílies.
Hi ha factors socials, econòmics, polítics i culturals que exclouen les dones del control i
la propietat de la terra.
Pràctiques d’herència
Hi ha múltiples pràctiques d’herència segons les diferents cultures, però a grans trets
o resulten discriminatoris per a les dones (viudes i filles) o, en el cas d’emprar-s’hi
sistemes hereditaris igualitaris o bilaterals, hi ha el biaix de gènere en relació amb els
rols de gènere, i la dona és vista principalment com a mestressa, a pesar de la seua
contribució a l’agricultura, la qual és definida com a ocupació masculina. La falta de
reconeixement social del treball de la dona en l’agricultura pot servir com un mecanisme
d’exclusió de les dones davant dels seus drets de propietat a la terra. La divisió del
treball es reflectix en la composició de l’herència amb les filles que hereten animals,
béns domèstics, diners en efectiu o l’habitatge; mentre que la terra es concentra pel
costat de la línia dels barons.
Pèrdua de drets en el matrimoni
La representació de la llar era exclusiva del marit, qui manejava el patrimoni conjunt
i el patrimoni individual de l’esposa. El privilegi masculí d’administrar els béns durant
la unió, encara hui avalat per la cultura, contribuïx a explicar la bretxa de gènere en
la propietat.
Compra de terres
Les dones han tingut la compra de terres menys accessible en no disposar
d’independència econòmica i tindre un menor accés a crèdits.
En les comunitats camperoles regides per la tinença comunal de la terra els usos i costums
tradicionals discriminen la dona i el resultat és que, en la majoria d’aquelles,
se’ls nega el dret efectiu a la terra.