Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

145/146
Este article pretén abordar la importància fonamental del paper de la dona com a
agent actiu en qüestions relacionades amb la conservació de la diversitat biològica, la
seua gestió i l’ús sostenible dels recursos. Esta participació de la dona hauria de convertir-se
també en una porta per al seu empoderament i la promoció d’una distribució
equitativa i justa dels beneficis de la utilització sostenible d’estos recursos. S’integra
en el marc que unix: 1) el paràgraf tretze de la Convenció de la Diversitat Biològica
(CDB, preàmbul, paràgraf 13, 1996) 1 que reconeix «el rol de la dona i la necessitat de
la seua participació en tots els nivells, incloses la formulació i l’execució de les polítiques
relacionades amb la conservació de la diversitat biològica»; 2) l’Objectiu del
Mil·lenni (ODM) núm. 3, que promulga la igualtat entre els sexes i l’empoderament de
la dona; i 3) l’ODM núm. 7, que pretén garantir la sostenibilitat del medi ambient 2 .
QUÈ ÉS LA BIODIVERSITAT? IMPORTÀNCIA DE LA SEUA CONSERVACIÓ
La diversitat biològica o biodiversitat no només s’entén com «la varietat de formes
vives al planeta dins de cada espècie, entre espècies i dels ecosistemes» (Priego Martínez
2008), sinó també des de la perspectiva de les persones i grups que conformen la
humanitat. És a dir, la biodiversitat és percebuda com un concepte global que té una
connotació biològica, social, cultural i política.
En els últims anys, és de tots sabut que la biodiversitat està desapareixent a un ritme
vertiginós. Nombroses són les causes d’esta pèrdua de diversitat biològica, entre les
quals s’inclouen: la pobresa generalitzada en alguns països, l’excessiu consumisme en
altres, els patrons desiguals en l’intercanvi comercial, el canvi climàtic, la contaminació,
la desforestació, l’agricultura no sostenible, la propagació d’espècies exòtiques,
1 http://www.cbd.int/
2 http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
la urbanització, les desigualtats de gènere i la vulneració dels drets dels pobles indígenes,
etc. A més de suposar una pèrdua de riquesa natural del nostre planeta, esta
estampa manté situacions duals a nivell mundial entre nord i sud i, a nivell nacional,
entre classes, ètnies, tribus, homes i dones.
La biodiversitat és una gran riquesa que posseïx la humanitat i a més del seu incomptable
valor científic, ètic i estètic, en la majoria dels països la supervivència en comunitats
rurals, el seu benestar i empoderament en depenen. Les poblacions dels països
del sud, on es concentra el 90% de la diversitat biològica del planeta, són les més
amenaçades per este deteriorament: el 75% de les persones del món en condicions de
pobresa viuen en àrees rurals, de les quals el 70% són dones (Rodríguez Villalobos et
al, 2004). És el que s’ha anomenat el procés de feminització de la pobresa). La pèrdua
accelerada de la diversitat biològica no només representa, per tant, una pèrdua de
gens, espècies i ecosistemes, sinó que també afeblix l’estructura de la diversitat cultural
humana que ha evolucionat amb ella i que depén de la seua existència.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment, la conservació de la biodiversitat és, igualment,
un assumpte social i un problema mediambiental. La seua protecció és un element
clau en l’assoliment del doble objectiu del desenvolupament sostenible: la conservació
del medi ambient i el desenvolupament de les persones.
Hi ha nombrosos acords internacionals, decisions i recomanacions per part de diverses
organitzacions com ara la Convenció sobre Diversitat Biològica (CDB), el Programa de
les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA), la Unión Internacional per a la Conservació
de la Naturalesa (UCNI), la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes
de Discriminació sobre la Dona (CEDAW ), les Estratègies Nacionals de Biodiversitat i
Pla d’Acció (ENBPA), etc. No obstant, la falta de voluntat política mostrada en estos
últims anys pels països desenvolupats a l’hora de posar-los en pràctica confirma que