Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

129/130
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Hi ha un fet que fa que estes condicions podrien canviar, però la realitat reflectix que
no és així, i este fet és que la creixent migració rural masculina cap a zones urbanes
convertix la dona en cap de família de fet, però sense per això tindre la corresponent
autoritat per a manejar els recursos de la terra. Fins i tot en els esquemes de reassentament
a les zones de reg la dona cap de família poques vegades se’n beneficia.
Amb tot, podem veure com treballant des de la base hi ha múltiples formes d’aprofitar
un recurs com l’aigua per a la generació d’ingressos i la lluita per la propietat:
A Bangladesh, després de la concessió de subsidis estatals per a construir pous fondos
amb bombes mecàniques, moltes dones van començar a vendre aigua i, per tant, a obtindre
beneficis econòmics directes de la nova tecnologia 25 .
A Senegal els beneficis de la venda de l’aigua extreta de pous perforats comunitaris
van permetre concedir préstecs a grups de dones per a emprendre negocis de venda de
fruites, verdures i cacauets 26 .
A Bangladesh el Banc Grameen i la Fundació Grameen Krishi porten a terme un programa
de gestió de pous perforats fondos el doble objectiu dels quals és l’augment de
l’eficàcia agrícola i de l’autonomia de la dona. Els treballs agrícoles proporcionen a
les dones majors ingressos que les tasques tradicionals. Els sistemes millorats de reg
possibiliten un augment en els seus ingressos, la qual cosa els infon major confiança i
disminuïx la seua dependència respecte als homes, a pesar de certa pèrdua de posició
social per contravindre les normes del purdah 27 .
25 Koppen, Barbara van (1997), Gender and water rights, Burkina Faso and Bangladesh
26 Toure, Y. (1998), Boreholes mean business, Waterlines
27 Jordans, E. and Zwarlveen, M. (1997), Gender and poverty alleviation, Bangladesh, en A Well of One’s Own,Gender Analysis of an Irrigation Program
in Bangladesh.
ALGUNES PROPOSTES DE FUTUR
• Coneixement clar dels problemes per a poder solucionar-los.
• La comunitat internacional i els governs han de promoure polítiques d’aigua justes
i coherents, i invertir recursos per al desenvolupament de sistemes sostenibles.
• Difondre la pertinència de la inclusió de les dones, preferentment sensibilitzades
amb les seues situacions, en tots els estaments de poder relacionats amb l’aigua
• Perspectiva de gènere en totes les accions que s’aborden.
• Priorització dels recursos més renovables (aigua de pluja, reciclatge, dessalinització…).
• És de vital importància donar-li la màxima prioritat a la conservació dels ecosistemes.
• Assegurar els drets sexuals i reproductius perquè:
1. Són drets humans, encara que ocorre que sovint i en multitud de països no es
reconeixen.
2. Normalment es porta a terme un exhaustiu control sobre la reproducció i la
sexualitat femenines i no sobre drets sexuals.
3. En múltiples ocasions es treballa des de la por (riscos de l’embaràs, creences
religioses, etc.), el rebuig al cos femení i la censura en compte de fer-ho des
del plaer i l’autocura.
• És clau augmentar la visibilitat dels treballs de les dones.
• Si volem avançar, el suport a moviments socials com a ferramenta per a la incidència
política i el treball en xarxa han de ser punts marcats en les nostres agendes.