Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

173/174
El Banc Mundial definix la desigualtat de gènere com «el resultat d’un conjunt de desigualtats
econòmiques, socials, culturals i polítiques superposades que es reforcen mútuament»
(Banc Mundial, 2005). Estes són causes que fan que les dones tinguen un menor accés
a drets de propietat, riquesa i educació, per la qual cosa les possibilitats de generar un
desenvolupament integral com a individus i com a col·lectiu dins d’una societat es veuen
realment limitades, en perjuí dels seus interessos propis i col·lectius.
ENTENDRE EL «GÈNERE» DES D’ÀFRICA
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Els moviments feministes negres sorgixen a partir de la consciència que prenen les dones
en la diàspora africana, entenent esta com la difusió de la cultura negra pel món,
com a conseqüència d’aquells desplaçaments forçats de l’esclavitud i de les massives
migracions futures al llarg de la geografia dels diversos continents.
El feminisme negre conté un discurs ideològic que qüestiona la validesa de la construcció
social de gènere occidental, per la qual cosa el concep com una primera aproximació
a l’anàlisi dels sistemes de gènere entesos des dels feminismes blancs.
És des del feminisme blanc que es continuen defenent uns plantejaments de la dona
caracteritzada amb uns valors universals en els quals no entra a formar part dels seus
qüestionaments el fet que les dones africanes tenen veus que, a pesar de ser fetes
callar pel pensament etnocèntric occidental dominant, parlen sobre l’opressió que patixen
no sols pel context sociocultural sinó per l’hegemonia del feminisme occidental.
Els seus valors, idees i qüestionaments des d’Àfrica i com a dones africanes són conscients
de l’opressió sexista que patixen. El feminisme occidental pretén reduir els codis,
valors i conductes de les dones negres en el patrimoni sociocultural d’Occident.
Oyeronke Oyewumí (1997) aporta noves conceptualitzacions que aclarixen les dicotomies
tradicionals occidentals tot rebatent-les a través de la crítica que fa a l’ús de la
categoria social del gènere a l’hora d’analitzar les societats africanes. A través de dades
obtingudes de la societat yoruba precolonial, planteja l’existència d’altres formes
d’organització social no basades en el gènere sinó en les categories d’edat i generació.
El que ens arriba a plantejar amb el cas dels yoruba és que tots els membres del llinatge
tenen un valor social afegit segons el rang d’edats. Així, paral·lelament, els rols
tradicionalment atribuïts a una dona o a un home a Occident són ocupats per homes o
per altres membres del grup de llinatge, uns rols com ara els de mare, marit, fill/a.
Les concepcions africanistes i africanes del gènere i del feminisme que l’antropòloga
Ife Amadiume (1987) també aporta són essencials per a comprendre els sistemes de
gènere, els rols i les relacions de gènere a l’Àfrica subsahariana. Amadiume pren el
gènere com una categoria variable, on les filles barons i esposos femenins prenen un
estatus masculí on és possible el matrimoni entre dones entés més enllà d’una unió
amb finalitat de reproducció.
Tal com ho denomina Soledad Vieitez (2005), estos nous paradigmes que qüestionen la
construcció social del gènere i el seu sistema són determinants per a comprendre esta
«perspectiva africanista africana».
ACCÉS ALS RECURSOS: ESTRATÈGIES CLAU DE LES DONES
A l’Àfrica subsahariana al voltant del 80% de les tasques agrícoles són realitzades per
dones. A més, sovint no sols treballen la terra sinó que es dediquen a comercialitzar
els productes que n’obtenen.
La jornada laboral de la dona rural africana, en general, no es pot distingir sobre
l’àmbit públic i el privat, ja que els rols assignats al gènere femení no estan distingits
ni seccionats d’igual manera que des de la perspectiva occidental. Les dones, en molts