Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

187/188
LA DONA EN L’AGRICULTURA
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Els Programes d’Ajustament Estructural (PAE) implantats en els noranta i el productivisme
han provocat una especialització dels sistemes de producció i una orientació
cap als monocultius per a l’exportació. Estes pràctiques són les principals causants
de la pèrdua del patrimoni natural i de la degradació dels sòls dels països en vies de
desenvolupament. Una altra conseqüència de la globalització de la producció agrària
ha estat un procés de dualització en l’explotació de la terra, amb una cada vegada
més marcada divisió entre l’agricultura comercial d’exportació i l’agricultura de subsistència.
És un procés territorial, social, econòmic i, a més, de gènere, on els homes
s’integren en l’agricultura comercial, mentre que les dones es responsabilitzen de
l’agricultura de subsistència que és la que garantix l’alimentació de la família. Esta
divisió accentua en major mesura la divisió dels rols reproductiu (femení, no remunerat)
i productiu (masculí, remunerat), tot desvaloritzant la importància del treball
femení (Villota, 1999).
Però les dones no sols participen en l’agricultura de subsistència, també participen
en la comercial com a agricultores per compte propi, com a jornaleres o a les explotacions
familiars. Les dones representen, en terme mitjà, el 43% de la força laboral
agrícola als països en desenvolupament, des del 20% a Amèrica Llatina fins el 50% a
l’Àsia oriental i a l’Àfrica subsahariana (FAO 2010). Es calcula que les dones produïxen
un 50% dels aliments mundials. Tradicionalment, les dones han experimentat, hibridat
llavors, preservat aliments, inventat la dietètica culinària i els seus instruments. Tenen
una llarga tradició en recol·lectar, escollir i propagar varietats de llavors per als
seus usos alimentaris i medicinals. A pesar de la importància econòmica i social de la
seua activitat, històricament s’ha invisibilitzat la seua aportació a l’agricultura i a la
preservació de la biodiversitat. A esta situació se li unix la desigualtat de gènere en
el desenvolupament dels seus drets en temes agraris; com ara l’accés a la terra, als
serveis financers o la bretxa salarial entre homes i dones. Les bretxes legals, però també
les culturals, limiten les seues opcions. El sector agrícola en molts països en via de
desenvolupament es caracteritza per la bretxa de gènere, on moltes dones agricultores,
treballadores i empresàries no disposen dels recursos i de les oportunitats per a
ser més productives. En comparació amb els homes, les dones són menys educades,
tenen menys control sobre els ingressos agrícoles, utilitzen menys crèdit i manegen
menys terres, insums moderns i animals. Per consegüent, les dones no estan desenvolupant
el seu potencial productiu per al benestar de les seues famílies, comunitats i
països (FAO 2010).
El rol i la condició social de les dones en el sector agrícola es definixen per una desigualtat
de gènere. La seua importància, vinculada a la seua capacitat com a agents
de canvi i a les seues contribucions, fan les dones essencials per a reduir la fam i la
pobresa extremes. Segons dades de la FAO, si les dones tingueren el mateix accés als
recursos productius que els homes podrien augmentar el rendiment de les seues explotacions
agrícoles entre un 20% i un 30%. La qual cosa, al seu torn, permetria reduir el
nombre de persones famolenques al món entre un 12% i un 17%. Per això ací s’aborden
el paper de les dones en l’agricultura i els avanços que estan duent a terme en associacions
i moviments, que abasten des de l’àmbit local a l’internacional, i els èxits que
estan adquirint quant als seus drets, la protecció del medi ambient i la sobirania alimentària.
Cal destacar el moviment DAWN (Development with Women for a New Era),
que proposa un paradigma alternatiu de desenvolupament basat en les experiències
de les dones del sud. Esta xarxa, a través d’investigacions, anàlisis i formació, busca
la mobilització de les dones en la societat civil per a desafiar la desigualtat política,
econòmica i social. A més d’un caràcter sostenible, li atorga importància al coneixement
local de la gestió mediambiental, cosa que concedix a la dona la possessió d’un
saber primordial.
Un altre moviment mundial d’accions feministes amb gran força és la Marxa Mundial
de les Dones. Reunix grups de dones i organitzacions que actuen per a eliminar les causes
que originen la pobresa, la desigualtat i la violència contra les dones.