Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

29/30 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
CONSEQÜÈNCIES DE LA INVISIBILITAT: CRISI ECOLÒGICA I CRISI DE LES CURES
El planeta Terra és un sistema tancat. L’única aportació externa és l’energia del sol (i algun
material proporcionat pels meteorits, tan escàs que es pot considerar menyspreable).
És a dir, els materials que componen el planeta són finits, i tot el que s’hi renova a partir
del treball de la naturalesa ho fa amb un ritme parsimoniós en relació a la velocitat que
requerix l’economia global. La ignorància d’esta condició bàsica del nostre planeta ha
conduït a una crisi global sense precedents. La crisi ambiental es materialitza en una sèrie
de problemes que es troben interconnectats, es realimenten els uns als altres i requerixen
la mateixa solució: ajustar amb criteris d’equitat els sistemes socioeconòmics a les capacitats
de la naturalesa.
En primer lloc, ens trobem davant d’un canvi global, l’efecte del qual més divulgat és el
canvi climàtic. Este està provocat per un augment enorme i rapidíssim de la presència de
gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera. El canvi climàtic suposa l’alteració dels equilibris
dinàmics que organitzen la interacció entre el món físic i el món viu. La pujada mitjana
de la temperatura està desencadenant un procés de canvi en cadena que afecta els
règims de pluges, els vents, la producció de les collites, els ritmes de posta i naixement
d’algunes aus, la pol·linització, la reproducció de multitud d’espècies vegetals i animals,
etc.
Un segon element important és l’esgotament dels recursos naturals. Ens trobem davant
del que fa anys Hubbert va denominar el «pic del petroli» 7 , és a dir eixe moment
en el qual s’ha arribat al moment d’extracció màxima. Una vegada arribats a este
punt, l’extracció començaria a declinar. Hui en dia no hi ha cap alternativa neta viable
que done resposta a les exigències d’un model urbà-agro-industrial, summament
energívor, que, a més, continua creixent 8 .
7 Hubbert, K. “Energy from Fossil Fuels” en Science vol 199. www.eoearth.org 1949
8 Fernandez Durán R. (2008) Crepúsculo de la historia trágica del petróleo. Coed. Virus y Libros en Acción
La velocitat a la qual s’estan consumint els recursos naturals comença a manifestar-se en la
progressiva escassesa d’altres recursos imprescindibles per a la vida, com ara l’aigua dolça,
els boscos, la pesca, els sòls fèrtils, la fauna salvatge o els esculls de coral.
Un altre problema greu és la pèrdua de biodiversitat. S’afirma que ens trobem davant
de la sisena gran extinció massiva, i la primera provocada per una espècie, la humana 9 .
Esta pèrdua de biodiversitat s’acompanya també d’una pèrdua de diversitat cultural.
El panorama de crisi es completa si afegim els riscos que generen la proliferació de
la indústria nuclear, la comercialització de milers de nous productes químics que interferixen
amb els intercanvis químics que regulen els sistemes vius, l’alliberament
d’organismes genèticament modificats els efectes dels quals són imprevisibles, o
l’experimentació en biotecnologia i nanotecnologia les conseqüències de les quals es
desconeixen.
Finalment, esta situació es dóna en un entorn social profundament desigual. El món
es troba polaritzat entre un Nord ric i consumista i un Sud empobrit i amb dificultats
d’accés als recursos bàsics. Díhuit països amb 460 milions de persones han empitjorat
la seua situació en relació amb el 1990. El 40% de la població mundial només compta
amb el 5% dels ingressos, mentre que el 10% més ric acapara el 54% 10 .
La deterioració dels territoris que han habitat bona part dels pobles del Sud durant
milers d’anys, i de les seues condicions bàsiques d’existència, ha expulsat les persones,
obligant a uns moviments migratoris sense precedents. Moltes persones es veuen
obligades a seguir la mateixa ruta que seguixen les matèries primeres i els fruits dels
monocultius que s’extrauen dels llocs on abans vivien, el viatge del Sud al Nord. A més,
les desigualtats dins del mateix Nord són també rellevants. Hi ha borses creixents de
pobresa, milions de persones es troben desocupades i moltes altres no tenen habitatge.
9 Oberhuber, T. (2004) “Camino de la sexta gran extinción” en Ecologista , n.41. Ecologistas en Acción.
10 PNUD (2005) Informe sobre Desarrollo Humano. Mundi Prensa y PNUD