02.03.2014 Views

Euskal Autonomia Erkidegoko flora baskular mehatxatua

Euskal Autonomia Erkidegoko flora baskular mehatxatua

Euskal Autonomia Erkidegoko flora baskular mehatxatua

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Hugueninia tanacetifolia (L.) Reichenb. subsp.<br />

suffruticosa (Coste & Soulié) P.W. Ball<br />

BRASSICACEAE<br />

(CRUCIFERAE)<br />

Landare belarkara da. Lurpeko ipurdia du, eta bertatik<br />

goialdea bakarrik adarkatua duten zurtoin tenteak ateratzen<br />

dira. Hostoak txandakatuak dira, eta orriek ertza zerraduna<br />

duten foliolo mehe eta luzeak eratzen dituzten sartune sakonak<br />

dituzte. Loreak zurtoinen muturrean luku laburretan<br />

taldekatuta daude, ia korinbo-itxurakoak dira. Lore bakoitzak<br />

pedizelo luzea du eta oinean ez du braktearik. Lau sepalo<br />

berdexka eta jauskor, eta beste hainbeste petalo hori<br />

bizi ditu, ohiko gurutze-forman antolatuta. Fruitua silikua<br />

nahiko motza eta apur bat puztua da. Fruituak ilara bakarrean<br />

antolatutako hazi ugari ditu, eta hauek fruituaren kuskuak<br />

elastikoki irekitzean barreiatzen dira. Uda betean loratzen<br />

da, ekaina eta abuztua artean.<br />

Europako mendebaldeko mendi garaietako berezko espeziea<br />

da. Desberdintasun interesgarria duten bi subespezie<br />

ditu. Tanacetifolia subespeziea Alpeetan bizi da; suffruticosa<br />

subespeziea, ordea, Pirinioetako eta Kantabriako mendikatean<br />

bizi da. Bi mendikate hauen artean, Aizkorri mendilerroan<br />

(Gipuzkoa) kokaleku bat du. Gipuzkoan ezagutzen<br />

den populazio bakarra oso txikia da, eta dolina karstiko baten<br />

barru-barruan erdi ezkutatuta dago. Lurzoru aberats eta<br />

humiferoek landare honen eta mendi-giro freskoetako berezko<br />

beste landare batzuen garapena ahalbidetzen dute.<br />

Espeziearen eremu orokorra oso zatikatua da, eta geografikoki<br />

oso aldendurik dauden bi subespezie ditu. Horrek<br />

pentsarazten digu EAEn duen urritasuna hein batean faktore<br />

bioklimatikoen ondorio dela, eta litekeena da faktore horiek<br />

populazioak bakartzea eta gutxitzea eragin izatea. Gainera,<br />

baliteke ere mendetan egin den abeltzaintzak landarea zapaldu<br />

eta espeziea bakantzea bultzatu izatea. Bizi den gune<br />

txikia babestea eta haziak in situ lortzea interesgarria litzateke;<br />

landatzen saiatu eta landarea antzeko tokietan birsartu<br />

ahal izateko, beharrezkoak liratekeen kontrol eta jarraipenak<br />

eginez.<br />

Planta herbácea con cepa subterránea de la que nacen<br />

tallos erectos y ramificados solamente en la parte superior.<br />

Hojas dispuestas de forma alterna, con lámina profundamente<br />

dividida en folíolos estrechos y alargados, de bordes<br />

aserrados. Flores agrupadas en racimos cortos, casi corimbiformes,<br />

en el ápice de los tallos, cada una portada por un<br />

largo pedicelo, sin brácteas en su base. Cuatro sépalos verdosos<br />

y caedizos, y otros tantos pétalos de vivo color amarillo,<br />

con típica disposición en forma de cruz. Fruto en silicua<br />

relativamente corta y algo inflada, que contiene numerosas<br />

semillas dispuestas en una sola fila, que se diseminan al<br />

abrirse elásticamente las valvas del fruto. Florece en pleno<br />

verano, de junio a agosto.<br />

Especie propia de las altas montañas del oeste de Europa,<br />

con dos subespecies que muestran una interesante disyunción.<br />

La subespecie tanacetifolia vive en los Alpes, mientras<br />

que la subespecie suffruticosa habita en las montañas<br />

pirenaico-cantábricas, teniendo en la sierra de Aizkorri<br />

(Gipuzkoa) una localidad intermedia entre las de ambas<br />

cadenas montañosas. La única población guipuzcoana conocida<br />

es muy pequeña, y está semiescondida en el fondo<br />

de una dolina kárstica. El rico y humífero suelo permite el<br />

desarrollo de ésta y otras grandes hierbas propias de estos<br />

ambientes frescos de montaña.<br />

Lo fragmentario del área general de la especie, con dos<br />

subespecies muy separadas geográficamente, induce a pensar<br />

que su rareza en el País vasco se debe en parte a factores<br />

de tipo bioclimático, que pudieron motivar la reducción<br />

y aislamiento de sus poblaciones. Además, la secular ganadería<br />

pudo contribuir con su pisoteo al enrarecimiento de la<br />

planta. Sería interesante proteger el pequeño enclave en<br />

que habita, y obtener semillas in situ de cara a intentar su<br />

cultivo para poder reintroducirla en lugares similares, con el<br />

seguimiento y control necesarios.<br />

90<br />

KALTEBERAK • VULNERABLES

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!