Rodez - 1979 - Université de Provence

Tant, vinceires que vencits,
Los morts de totas las guerras:
De Bovina e de Crecy,
D'Alezia, de Gergovia
De la Marna e d'Austerlitz,
Morts consents per la Patria!
Los Gales a cruca ronda,
Los bruns Gascons d'Orléans,
E los Francs a testa blonda,
E los conscrits de vint ans,
Del plus fons de nostra rassa,
Tuts los morts se levaràn
Per far front a nostra plassa!
De la destral, de la lansa,
De l'espaza e del cotel,
Al drud rampel de la Fransa.
Trucaràn a grand bacel.
E dins la batalha sansa,
Los morts tornaràn morir
Per que more pas la Fransa!
E monsenhor Sant Miquel,
Se quilhant blandant e bel,
Sus las cortinas del cel
Tendrà l'auriflor de Fransa!
Münster, 20-1-1944
MOBILIZACION
A l'apel esgleziant del tocassan que sona,
Los mascles del Païs, al sampel que ressona,
Los nostres mascles son partits.
Son partits, al rampel de la Fransa que crida
Ajuda à sos enfants, per la granda butida
Que fará trionflar lo drech.
Son partits, blaves, muts e las cilhas fruncidas,
Que vezian, d'un sol cop, totas lors fes soncidas:
Fes d'amor e de frairetat.
Son partits, los conscrits e los vielhs cambaradas;
Los “ briscards de Verdon, muzits dins las “ trencadas
Son partits solennes e mots.
Son partits solennes e muts cap à la guerra