Guia: Què faig si...? (nova versió) - Plataforma per la Llengua

18
B- Dèficits en la presència del català en diversos àmbits i serveis,
i com reclamar-ne una solució
B7 Em puc queixar perquè un producte no està etiquetat
en català?
L’etiquetatge en català està molt endarrerit,
igual que la legislació que el regula. La Llei
de política lingüística de Catalunya només
preveu l’obligatorietat de l’etiquetatge en
català en els productes artesanals, amb
denominació comarcal o de qualitat o
amb denominació d’origen. Però la Llei del
Codi de consum (2010) estableix el dret
dels consumidors de tenir en català «les
informacions necessàries per a l’adequat
consum, ús i maneig dels béns i serveis,
amb independència del mitjà, format o
suport utilitzat i, especialment, les dades
obligatòries relacionades directament amb
la salvaguar da de la seva salut i seguretat»
(article 128). Per tant, a Catalunya es
pot denunciar l’incompliment d’aquesta
B8 Els rètols de les botigues han de ser en català?
A les Balears i a Catalunya la llei ho exigeix, llevat, és clar, del nom de l’establiment.
- “La senyalització i els cartells d’informació
general de caràcter fix i els documents
d’oferta de serveis per als consumidors
dels establiments oberts al públic han
de ser redactats, almenys, en català.
Aquesta norma no s’aplica a les marques,
als noms comercials i als rètols emparats
per la legislació de la propietat industrial.”
(Llei de comerç de les Illes Balears, article
8.3)
- “La senyalització i els cartells d’informació
general de caràcter fix i els documents
normativa (a qualsevol dels organismes
indicats a la pàgina 34).
A les Illes Balears i al País Valencià no hi
ha normativa que obligui a l’etiquetatge en
català. De tota manera, si un producte no
està etiquetat en català, ens podem queixar
com a mètode de pressió. Cal recordar
que no hi ha cap llengua a la Unió Europea
amb tants parlants com el català que no
sigui utilitzada de manera generalitzada i
obligatòria en l’etiquetatge de productes.
La llengua catalana, i consegüentment el
consumidor de llengua catalana, són l’única
excepció a Europa i també dins el context
de comunitats lingüístiques de països
democràtics que s’hi puguin comparar.
d’oferta de serveis per a les persones
usuàries i consumidores dels establiments
oberts al públic han de ser redactats,
almenys, en català. Aquesta norma
no s’aplica a les marques, als noms
comercials i als rètols emparats per la
legislació de la propietat industrial.” (Llei
de política lingüística de Catalunya, article
32.3).
En el cas que un establiment incompleixi
la llei es recomana tramitar una reclamació
oficial (vegeu la pàgina 34).