Guia: Què faig si...? (nova versió) - Plataforma per la Llengua

30
D- Dubtes sobre quan i on ens podem adreçar en català, què podem fer
per a millorar-ne l’ús i com justificar la nostra identitat lingüística
en determinades situacions
D3 Sovint m’argumenten que a les Illes Balears,
o a Catalunya o al País Valencià es parlen dues llengües,
i que les dues són pròpies del país. Això és cert?
No, als Països Catalans no hi ha dues
llengües, sinó que n’hi ha moltes més. I
totes són pròpies d’uns ciutadans concrets
d’aquests països. Així, hi ha comunitats
importants de parlants d’urdú, xinès, àrab,
amazic, quítxua, wòlof, mandinga, alemany,
castellà, etc., tot i que la darrera és la que
té més parlants. Però l’única llengua pròpia
del territori i del país és la llengua catalana
(descomptant l’occità a la Vall d’Aran i el
castellà a les comarques més interiors del
País Valencià), perquè és l’única llengua que
s’hi ha format i s’hi ha parlat històricament.
Ni el castellà ni l’alemany ni l’àrab ni les
altres llengües esmentades són llengües
pròpies del nostre país, encara que hi hagi
molta gent que les parli. El castellà és una
llengua oficial als Països Catalans perquè
així ho imposa la Constitució espanyola,
però això és una circumstància legal que es
pot alterar amb un canvi de legislació.
De totes aquestes llengües, tres són oficials:
l’occità (propi de la Vall d’Aran), el català i
el castellà. El català i l’occità són oficials en
tant que són llengües pròpies. El castellà, tot
i no ser llengua pròpia de les Illes Balears
ni de Catalunya ni de la major part del País
Valencià —com tampoc no ho són el xinès,
l’àrab o el gallec, per exemple—, té un rang
especial de llengua oficial per ser llengua
oficial de l’Estat espanyol.
Aquesta oficialitat del castellà (arreu de
l’Estat i de manera exclusiva als òrgans
centrals de l’Estat) és imposada per la
Constitució espanyola i representa un
tractament no igualitari de les llengües. No
es pot justificar de cap manera el fet que
la Constitució doni al castellà un tractament
diferenciat respecte de les altres llengües,
quan la dita Constitució reconeix que el
castellà és una llengua espanyola igual que
ho són les altres.
Als Països Catalans no hi ha dues
llengües, sinó que n’hi ha moltes
més. I totes són pròpies d’uns
ciutadans concrets d’aquests
països.