Guia: Què faig si...? (nova versió) - Plataforma per la Llengua

A- Converses i diàlegs amb persones que no ens parlen inicialment en català
Cal dir que la gran majoria de les vegades en què acabam canviant de llengua
ho fem sense que ningú no ens hi obligui i, encara més, sense que ningú no ens
ho hagi ni tan sols demanat explícitament. Per tant, en totes aquestes ocasions,
mantenir-nos en català depèn exclusivament de nosaltres mateixos i ho podrem fer
sempre que vulguem. Senzillament ens cal aprendre a fer-ho d’una manera que ens
sigui raonablement còmoda. Només que mantinguéssim la nostra llengua en totes
aquestes ocasions ja seria un avenç molt notable per a l’ús social del català i per a
la nostra pròpia satisfacció.
A1 Una persona s’adreça a mi parlant-me en castellà.
Què he de fer?
Que em parli en castellà no significa que
no sàpiga parlar català. Precisament
l’aplicació habitual de les normes de
submissió lingüística (com parlar en castellà
d’entrada amb desconeguts) fa que molts
de catalanoparlants ens parlin inicialment en
castellà. L’única manera que tenim de saber
si també són catalanoparlants és respondre
en la nostra llengua. Si responem en català,
Que em parli en castellà no significa
que no sàpiga parlar català.
moltes vegades ens trobarem amb la grata
sorpresa que el nostre interlocutor també
parla la mateixa llengua. Com que l’hàbit
de parlar en castellà està molt arrelat en
algunes persones, sovint caldrà que insistim
unes quantes vegades, mantenint el català,
abans que l’altra persona passi també a
parlar-hi.
5