ELS PROCEDIMENTS DE LA TRADUCCIÓ POÈTICA: POESIA ...

Vint-i-set poemes de Salvador Oliva
L’edició dels Vint-i-set poemes d’Oliva no conté cap nota explícita sobre els criteris de traducció
dels poemes d’Auden. Com s’ha vist, l’any 1978, Oliva ja havia publicat una traducció del poeta
anglès que incloïa vint-i-sis dels vint-i-set poemes que formen part també de l’edició de 1995. En
aquesta primera edició, Oliva sí que reflexiona obertament sobre la traducció en general i sobre la
seva experiència particular com a traductor d’Auden:
Com a mecanismes verbals, els seus poemes presenten innombrables recursos que són pràcticament
irrecuperables en tota traducció. Pels resultats obtinguts, val la pena d’esmentar els artificis
procedents de la lírica elizabethiana, la varietat i perfecció del metre, la pertinència de les
repeticions
fòniques, en especial les al·literacions, i l’esforç constant, en els poemes més narratius, per evitar
que
la virtuositat tècnica del vers faci l’efecte d’una pura i simple repetició d’esquemes rítmics tòpics.
Oliva va més enllà del simple tòpic universal de la intraduïbilitat de la poesia i enumera les
particularitats de l’estil d’Auden: la varietat i la perfecció mètrica, les repeticions fòniques, les
al·literacions i els esquemes mètrics dels poemes narratius:
Justificar una “transliteració” de poemes és impossible per a qui, com jo mateix, tingui la convicció
que l’original i la traducció són, fins i tot en els casos més reeixits, dos objectes diferents, que
pràcticament no tenen res a veure entre ells. [...]
Em refereixo més aviat a la dinàmica interna del poema, on l’autor dóna als mots un moviment
interdependent que cap traducció no pot recuperar, i l’única solució possible sembla ser la
d’organitzar una altra dinàmica capaç de provocar en el lector uns efectes semblants als que el
poema
original provoca, de manera que la infidelitat obligatòria desemboqui a la màxima fidelitat possible.
El traductor ha de recórrer a la construcció d’un nou poema, si vertaderament aspira a suscitar els
mateixos efectes que ha experimentat el lector de la llengua original. La dinàmica interna de cada
20