ELS PROCEDIMENTS DE LA TRADUCCIÓ POÈTICA: POESIA ...

Les traduccions en vers lliure
Atès que les traduccions en vers lliure no són mètriques, 11 s’estudien separadament. De la mateixa
manera que una traducció mètrica consisteix a traduir mètricament un original mètric o en vers
lliure, una traducció en vers lliure consisteix a traduir en vers lliure un original en vers lliure o bé
mètric.
Les traduccions amb vers lliure que tradueixen originals amb vers lliure són traduccions amb
equivalència formal. El corpus només conté un exemple d’aquest tipologia de traducció, la de
Fulquet & Ernest de Ted Hughes. Això vol dir que les traduccions de Parcerisas i d’Ernest &
Subirana i el 80% de la de Manresa & Roig són traduccions amb adaptació formal.
Apostar pel vers lliure, quan es tradueix una composició mètrica, no només significa aplicar
l’opció més flexible i mal·leable de totes les que integren l’escala de formalització, sinó també
traspassar la barrera mètrica. És a dir, que la traducció d’un original mètric per qualsevol de les
opcions mètriques, o la traducció en vers lliure d’un original en vers lliure no suposa cap ruptura
substancial entre la forma original i la de la traducció. Les regles de joc, per dir-ho d’alguna
manera, segueixen essent les mateixes en els dos textos: mètrica / mètrica, o bé vers lliure / vers
lliure. Ara bé, com que el vers lliure no representa cap opció mètrica, la traducció en vers lliure
d’un original mètric implica necessàriament decantar-se per unes regles de joc alternatives a les de
l’original: mètrica / vers lliure o vers lliure / mètrica. Amb la qual cosa, la ruptura de la barrera
mètrica entre l’original i el text traduït implica un distanciament formal considerable.
A més, atès que el vers lliure no garanteix el ritme del poema, el traspàs d’un original mètric a un
original en vers lliure pot comportar una pèrdua remarcable de sonoritat en el text traduït. Sempre
que el traductor no hagi tingut en consideració la ja coneguda advertència de T. S. Eliot: “no hi ha
vers lliure per al poeta que vol fer la feina ben feta. 12 ”
11 Oliva, Salvador, op. cit., pàg. 39
12 Íbid., pàg. 38.
48