ELS PROCEDIMENTS DE LA TRADUCCIÓ POÈTICA: POESIA ...

corpus. El traductor cerca el menor distanciament possible respecte de la mètrica original, sense
caure en la necessitat la contínua equivalència mètrica i sil·làbica respecte de l’original. De fet, en
la Nova introducció a la mètrica, l’autor ja manifesta certes reticències a aferrar-se absolutament a
l’equivalència mètrica: “Dit d’una altra manera: el fet que tinguem obres mestres de l’antiguitat
greco-llatina escrites, per exemple, en hexàmetres no implica necessàriament que una traducció en
hexàmetres hagi de ser millor que una traducció en alexandrins.” 10
En suma, Oliva és un traductor mètric que preserva l’opció mètrica original en un 50% dels casos.
Si bé, en dues composicions de les composicions que adapta, pren el camí de l’adaptació mètrica
adjacent, que com s’ha vist, és el forma menys distant d’adaptació. Les xifres el converteixen, fins
al moment, en el traductor mètric que més ha tingut en consideració l’opció mètrica original. Per
això, per més que segueixi un criteri mètric individualitzat, s’endevina que el traductor pretén
distanciar-se al mínim possible de l’opció mètrica original, sense arribar a ser-ne un esclau. No
obstant això, per als tres originals en vers lliure (Taller, Memory i Hours), s’adopten també
solucions mètriques, cosa que origina tres casos d’ultraformalització.
Els casos d’ultraformalització generen un salt del nivell V al IV. Són exemples del que
anomenarem: ultraformalització mètrica adjacent. Oliva ultraformalitza al nivell més immediat en
l’escala de formalització mètrica. La ultraformalització mètrica adjacent és un tipus d’adaptació
mètrica que consisteix a proporcionar al text traduït el nivell de formalització mètrica més pròxim
però superior al de l’original. La qual cosa no fa més que corroborar que el traductor, en els casos
d’adaptació, acaba sempre per ajustar-se a la forma mètrica més propera a la de l’original.
10 Oliva, Salvador, op. cit., pàg. 153
42