ELS PROCEDIMENTS DE LA TRADUCCIÓ POÈTICA: POESIA ...

Small gnats that fly Els/ pe/tits/cu/ïcs/ en/vol 7
In hot July a/ple/ ju/li/ol 5
And lodge in sleeping ears, ficant-se per l’orella 6
Can rouse therein hi poden provocar 6
A trumpet’s din estrèpit de trompetes, 6
With Day of Judgement fears. Pors/ del/ Ju/di/ci/ Fi/nal. 7
El primer i el darrer vers de l’estrofa són hipermètrics i el segon hipomètric. És evident que
aquestes irregularitats suposen una ruptura en l’isosil·labisme, per tant la traducció s’hauria
d’incloure dins de les composicions anisosil·làbiques. Però tampoc sembla que Jaumà s’hagi
proposat crear un poema anisosil·làbic, perquè de divuit, només són tres els versos que trenquen
amb la regularitat i quan ho fan, només és per una síl·laba.
Com que s’han trobat molts més casos d’irregularitats mètriques com aquesta al llarg de les seves
traduccions, s’ha determinat consignar-les, però mirant de respectar la voluntat inicial del
traductor. Considerem que no es tracta d’irregularitats prou significatives com per justificar un
canvi d’opció mètrica. Així doncs, la traducció de Mirada s’ha incorporat dins de les traduccions
isosil·làbiques, això sí, precisant que la mètrica de Jaumà és sempre irregular. Anomenarem aquest
tipus de traducció: traducció mètrica amb irregularitats.
Jaumà manté l’opció mètrica de l’original en 4 de les 10 composicions, o el que és el mateix, en un
40% dels casos. El primer que se’n pot extreure és que Jaumà tendeix a l’adaptació mètrica en més
de la meitat de les traduccions.
Els quatre poemes amb equivalència mètrica irregular són: Amants, Malalt, Ningú i Diàleg. En els
dos primers, preserva l’isosil·labisme original, i en els dos segons, l’anisosil·labisme no recurrent.
Tant a Amants com a Malalt, l’equivalència mètrica i sil·làbica és absoluta. En el primer, s’adapten
els trímetres a hexasíl·labs, i a Malalt els pentàmetres a decasíl·labs. La traducció de Malalt
s’erigeix com l’única del corpus sense irregularitats mètriques.
44