ELS PROCEDIMENTS DE LA TRADUCCIÓ POÈTICA: POESIA ...

W.H. Auden Salvador Oliva Títol
Anisometrisme recurrent 1 Anisosil·labisme no recurrent Petgeta
Anisometrisme no recurrent 1 Mètrica complexa Memòria Part II
Mètrica accentual 1 Anisosil·labisme no recurrent Acció
Vers lliure 2 Mètrica complexa Alts /
1 Anisosil·labisme no recurrent Hores
Memòria Part I
De tota manera, si es dóna un cop d’ull als canvis, les adaptacions formals són mínimes. Quan es té
en compte el grau de formalització mètrica, s’observa que les dues primeres traduccions de
l’esquema prenen l’opció formal adjacent en l’escala de formalització: anisosil·labisme recurrent
per anisosil·labisme no recurrent, en el cas de Petgeta, i anisosil·labisme no recurrent per mètrica
complexa, en la segona part de Memòria. L’adaptació mètrica adjacent consisteix a traduir el
poema original per l’opció mètrica més propera, segons l’escala de formalització. Amb la qual
cosa, l’adaptació mètrica, en aquests casos, no deixa de ser força superficial.
L’original de Petgeta consta de 48 versos, dels quals 23 són tetràmetres, 22 trímetres i 3
pentàmetres. Els 48 versos de la traducció estan distribuïts de la següent manera: 24 octosíl·labs,
16 hexasíl·labs i 7 decasíl·labs. Les xifres corroboren que Oliva s’ha proposat adaptar el metre
anglès a un metre català equivalent: els 23 tetràmetres es corresponen amb els 24 octosíl·labs del
català, els 22 trímetres amb els 16 hexasíl·labs i els 3 pentàmetres amb els 7 decasíl·labs. És
evident, però, que l’equivalència no s’ha fet en la mateixa proporció, la qual cosa significa que la
paritat entre els versos no pot ser absoluta.
En efecte, el poema consta de 4 estrofes: en la primera, l’equivalència mètrica és absoluta, a un
tetràmetre sempre li correspon un octosíl·lab i a un trímetre, un hexasíl·lab; en la segona, s’hi
produeix un increment mètric, que comporta que els trímetres no equivalguin a un hexasíl·lab, sinó
40