ELS PROCEDIMENTS DE LA TRADUCCIÓ POÈTICA: POESIA ...

Oliva manté la forma original en 6 ocasions, xifra que representa un 50% dels casos. Les
composicions traduïdes amb equivalència mètrica són: Bressol, Memòria Part III, ambdós casos
isosil·làbics; Noia, amb anisosil·labisme recurrent; Estimat, amb anisosil·labisme no recurrent i
Companys i Captura, amb mètrica accentual.
Cançó i Memòria Part III són les dues úniques composicions originals isosil·làbiques del corpus
d’Auden. En elles, Oliva hi preserva l’equivalència mètrica i sil·làbica, ja que ambdues estan
compostes per tetràmetres que es traslladen a heptasíl·labs en la traducció catalana.
Noia plorant a la cruïlla és un cas evident d’anisosil·labisme amb combinació d’octosíl·labs i
hexasíl·labs. La composició original combina trímetres i tetràmetres. Els trímetres del poema
original es corresponen sempre a un hexasíl·lab i els tetràmetres a un octosíl·lab. L’ equivalència
sil·làbica es prolonga al llarg de tot el poema, convertint la traducció en un clar exemple de
traducció anisosil·làbica recurrent amb equivalència sil·làbica. Vegem-ho amb el següent exemple:
Lady weeping at the crossroads, tetràmetre Noia plorant a la cruïlla, 8
Would you meet your love trímetre ¿Vols trobar el teu amant 6
In the twilight with his greyhounds, tetràmetre al capaltard amb els seus gossos 8
And the hawk on his glove? trímetre i un falcó sobre el guant? 6
Un cas diferent és el d’Estimat, en què Oliva manté l’equivalència mètrica amb l’anisosil·labisme
no recurrent però no la sil·làbica. L’original d’Auden combina dímetres i trímetres; la traducció
d’Oliva, tetrasíl·labs, octosíl·labs, heptasíl·labs i decasíl·labs. Tot i l’equivalència mètrica,
l’equivalència sil·làbica no es produeix.
Les dues darreres traduccions amb equivalència mètrica són les traduïdes amb mètrica accentual:
Companys i Captura. Ambdues traslladen la mètrica accentual anglesa a una mètrica accentual de
ritme ternari, cosa que possibilita que l’equivalència mètrica es conservi en la traducció. En el cas
de Companys, els versos en anglès disposen sempre de quatre íctus, que en la traducció d’Oliva
38