ELS PROCEDIMENTS DE LA TRADUCCIÓ POÈTICA: POESIA ...

sis, quatre i dues síl·labes. Jaumà adapta la composició a l’anisosil·labisme no recurrent alternant
les mateixes llargades de vers. L’adaptació genera una ultraformalització, perquè el traductor
s’imposa un grau de formalitat superior al de l’original.
No és l’únic cas d’ultraformalització del corpus de Jaumà. La traducció de Mirada, que ja havíem
esmentat al principi, per exemplificar el concepte d’irregularitat mètrica, n’és un nou cas.
L’original de Graves està compost per una combinació recurrent de dímetres i trímetres que Jaumà
iguala a versos hexasíl·labs. La conversió d’un anisosil·labisme original a un isosil·labisme en la
traducció produeix indefectiblement un nou cas d’ultraformalització.
Com s’ha exposat, Jaumà tendeix a l’anisosil·labisme en el 70% de les seves traduccions, quan en
realitat només el 30% dels poemes originals prenen aquesta opció mètrica. Tanmateix, per a la
traducció de Mirada, que en l’original és una composició anisosil·làbica, pren la via de
l’isosil·labisme. Aquest tipus de solucions mètriques, si més no inexplicables, fan pensar que el
traductor no s’imposa cap criteri mètric unitari.
En definitiva, la traducció de Jaumà s’ha de denominar: traducció mètrica amb irregularitats. El
traductor incorpora versos hipomètrics i hipermètrics en el 90% de les seves composicions. De tota
manera, és evident que Jaumà prova d’ajustar-se a la mètrica de Graves, o si més no, la té en
consideració. Arriba a conservar fins en un 40% l’opció mètrica original, cosa que el converteix en
el segon traductor mètric del corpus que més té en compte l’opció mètrica original. Tanmateix, en
algunes composicions, pren resolucions que es desdiuen d’aquesta manifesta voluntat de rigor
mètric. Per exemple, en la traducció anisosil·làbica de 4 poemes isosil·làbics o isomètrics, la qual
cosa fa pensar que el traductor tendeix inevitablement a la traducció anisosil·làbica i efectivament,
és així, ja que el 70% de les traduccions prenen aquesta via. No obstant això, d’aquesta evidència
no se’n pot extreure cap criteri mètric unitari de traducció, perquè en algun cas, en comptes de
preservar l’anisosil·labisme original, l’adapta a una solució mètrica més formalitzada, com és
l’isosil·labisme. Per consegüent, Jaumà també genera casos d’ultraformalització, concretament
dos, xifra que representa el 20% del total del corpus seleccionat. Amb tot, les ultraformalitzacions
del traductor són molt lleus i només provoquen adaptacions mètriques adjacents. En Jaumà, no
s’ha comptabilitzat cap composició amb reducció sil·làbica.
46