EL CONCEPTE PRÀCTIC - Grintie

situacions concretes en les que viu (Pozo, Scheuer, Mateos & Pérez Echevarría, 2006,
p.100), i fan possible el que Pozo (2001) anomena “funció pragmàtica de la ment”:
La función [pragmática] de la mente, a partir de sus sistemas de representación y
memoria, según vengo defendiendo, sería reducir la entropía informativa del
mundo, haciéndolo más previsible y controlable, y para ello debe ser capaz de
generar modelos mentales o representaciones situacionales de un contexto
nuevo a partir de las representaciones ya contenidas en la memoria. (Pozo,
2001, pp.162-163)
Aquí podem veure, doncs, el protagonisme que Pozo atribueix a les representacions
situacionals, que en la proposta de les teories implícites equivaldrien a les
representacions implícites. Aquestes representacions implícites s’estructurarien a partir
del segon nivell de les teories implícites, les teories de domini, enteses com aquelles
característiques invariables en les representacions implícites que s’activen en un domini
(específic) determinat. La regularitat en aquestes teories de domini ve donada pel tercer
nivell de les teories implícites, els principis implícits, que serien generalitzacions de les
representacions implícites i serien presents en la memòria de manera estable i duradora
tot i que no serien a priori accessibles a la consciència. Així, els principis implícits
estructurarien les representacions implícites, que són les representacions situacionals
que permeten conèixer les situacions de la pràctica; i si és així, l’ús d’aquestes
representacions implícites podria ser modificat mitjançant la modificació dels principis
implícits que les estructuren. Per tal de ser modificats, aquests principis implícits s’han
d’explicitar, la qual cosa implica l’explicitació progressiva dels altres dos nivells més
propers a la pràctica. Una vegada explicitats, els principis implícits poden entrar en
interacció amb el coneixement explícit (que en la lògica fodoriana es trobaria en el
sistema central). No obstant, aquesta interacció no tindria lloc en forma de substitució
d’uns principis implícits per uns altres, sinó que prendria la forma d’integració
jeràrquica. D’aquesta manera Pozo manté la lògica transformacional i manté com a
fonamental el contínum implícit-explicit de Karmiloff-Smith, però atribueix èmfasi
explicatiu a les representacions situacionals emfatitzades també per Schön.
Aquestes representacions situacionals també van rebre èmfasi des de tradicions una
mica diferents, més properes a l’antropologia. Ens fixarem aquí amb el que podem
denominar la perspectiva del coneixement personal del mestre, que és fruit d’una
evolució cap al constructivisme del paradigma del pensament del professor (Angulo,
15