EL CONCEPTE PRÀCTIC - Grintie

edescripció representacional –és a dir, no suposa la transformació d’una representació
en una altra de diferent. L’implicitació és només la conseqüència d’una transformació
en l’orientació del procés S-O, la qual implica la interiorització de la representació -
però no pas la seva transformació a un format representacional diferent.
Així doncs, la co-existència de tipus de representacions diferents i l’explicitació-
implicitació podrien explicar-se des de la tradició de la CHAT a partir dels tres nivells
de l’estructura de l’activitat i la seva dinàmica. No obstant, hi ha quelcom crucial que
encara no hem tractat: l’existència de tipus diferents de representació. En les
psicologies kantianes-cartesianes, la naturalesa diferenciada de les representacions es
devia al fet que eren pròpies de sistemes computacionals diferents, ja sigui de nivells
diferents o bé de dominis específics diferents. Però un cop abandonada la noció de
computació, com s’expliquen les diferències en la naturalesa psicològica de les
representacions? I especialment, què són i quin paper tenen les representacions
situacionals que hem tractat en l’apartat II? De seguida tractarem aquesta qüestió.
VI
Abans, però, volem tornar al problema que dóna nom a aquest capítol: el problema del
coneixement i l’acció. Ajudant-nos de Polanyi, hem descrit un fenomen que requereix
comprensió: el fet que certs coneixements que són explícits i raonats coexisteixen amb
conductes que hi són incoherents o que no semblen estar-hi relacionades. Hem
examinat la tradició kantiana-cartesiana en relació a aquesta qüestió, que assumia una
estructura computacional en nivells i una lògica transformacional. Des d’aquesta
aproximació, el punt clau per explicar el fenomen, el problema pròpiament dit, es
formulava com la transició entre el nivell computacional superior (sistema central) i el
nivell computacional intermedi (mòduls); o en termes més generals, com la transició
entre la teoria i la pràctica.
Però nosaltres hem proposat començar des d’una premissa epistemològica hegeliana.
Com a conseqüència d’aquest gir epistemològic, hem abandonat la noció de computació
i, en conseqüència, també la lògica transformacional. Les representacions (signes)
medien les relacions S-O i tots tres elements estan en relació dialèctica. Hem proposat
que representacions de naturalesa diferent co-medien, al mateix temps, qualsevol
relació específica S-O, i no es transformen les unes en les altres. Així, les
representacions que des de la psicologia kantiana-cartesiana es consideraven pròpies del
33