EL CONCEPTE PRÀCTIC - Grintie

Si emfatitzem aquestes crítiques a la noció de computació no és, en absolut, per intentar
invalidar les propostes, les hipòtesis i els èxits de les psicologies kantianes-cartesianes.
Assumim que les propostes basades en la computació, tot i les crítiques que acabem de
comentar, podrien ser absolutament correctes. Emfatitzem aquestes crítiques només per
legitimitzar la possibilitat de no assumir aquest constructe, que està profundament
arrelat en la psicologia que ocupa l’espai central de la disciplina. I volem legitimar
aquesta possibilitat perquè en volem fer ús: abandonarem, ara sí, la noció de
computació.
VI
La principal tradició psicològica construïda sobre els principis epistemològics hegelians
s’ha denominat recentment Cultural-Historical Activity Theory (CHAT). Una
genealogia d’aquesta tradició ha estat elaborada per Blunden (2009, 2010) 10 , que situa
l’origen de la psicologia hegeliana en les aportacions de Vygotsky. De cap manera
intentarem oferir aquí una síntesi o una revisió d’aquesta tradició psicològica, tasca que
per altra banda ha estat abordada ja en diversos treballs (per citar-ne només alguns:
Daniels, 2003; Kozulin, 1990; Wertsch, 1988; Van der Veer & Valsiner, 1993). El que
nosaltres ens proposarem, en canvi, és situar-nos en aquesta tradició psicològica per
examinar algunes contraposicions teòriques amb les psicologies kantianes-cartesianes
que ens permetran començar a traçar una aproximació diferent al problema que fins ara
hem anomenat “de la transició entre la teoria i la pràctica”, problema que, com veurem,
el nostre nou punt de partida ens obligarà a reformular. Però abans d’arribar a aquesta
reformulació del problema ens cal reconsiderar el significat teòric de certs fenòmens.
La primera d’aquestes reconsideracions versa sobre el constructe de representació. Hem
vist en els apartats anteriors que en la psicologia kantiana-cartesiana una representació
és quelcom purament ideal i no pas material. Pozo (2001) assenyala la diferència en la
psicologia cognitiva entre informació, representació i coneixement. La informació és el
primer estat d’allò ideal, no té significat, i s’ha d’entendre com la conseqüència ideal
d’un intercanvi d’energia (entre el sistema computacional i el món). La representació és
una elaboració d’aquesta informació que implica ja significat –en tant que substitució
ideal del succés material-, però no pas propòsit. El coneixement és una elaboració
d’aquesta representació que incorpora una actitud proposicional, la qual cosa implica un
10 Una panoràmica ràpida d’aquesta genealogia de CHAT es pot consultar a
http://ethicalpolitics.org/chat/Genealogy-CHAT.htm.
27