EL CONCEPTE PRÀCTIC - Grintie

possibilitat de descriure aquest enquadrament de la situació, tot emfatitzant el recurs de
la metàfora. Per exemple, Clandinin (1986) estudia una mestra anomenada Stephanie,
la qual pensa la classe com si fos una llar:
She struggled to give an adequate verbal expression, tried one, rejected it and
settled on the classroom being a home. She chose to use a metaphor to capture
the image, choosing one with a fairly public meaning. However, for Stephanie
the verbal expression is filled with her own private experiences colored by
emotion and moral dimensions.” (p. 141)
Tal com ja hem comentat, aquest mecanisme de veure una situació nova com si fos una
situació ja coneguda és una observació central també en el treball de Schön. Aquest
mecanisme és emfatitzat per Munby (Munby, 1988; Munby & Rusell, 1990) com a
quelcom especialment important per entendre les imatges. Aquest autor i els seus
col·laboradors argumenten que la realitat es construeix metafòricament, i que mitjançant
l’exploració de les metàfores que els mestres construeixen és possible entendre com
aquests professionals veuen la seva realitat.
A més d’una coincidència en la naturalesa de la verbalització de les representacions
situacionals, les tres perspectives en les que ens hem fixat també coincideixen en la
identificació d’un procés d’explicitació d’aquestes representacions. A aquest procés, no
obstant, se li atribueix una importància explicativa diferent en funció de la perspectiva.
Com hem vist, aquest contínum implícit-explícit és absolutament fonamental en la
proposta de Pozo, però en canvi, per a Schön és només una característica més aviat
col·lateral, amb poc pes explicatiu. Les tres perspectives també coincideixen en
assenyalar que l’ús d’aquestes representacions es manifesta sempre estretament lligat a
situacions específiques. Això sembla obvi, perquè es tracta de representacions
situacionals (representacions de situacions), però és important adonar-se que aquesta
observació significa que aquestes representacions situacionals no són generalitzacions
sinó que són representacions de realitats específiques. Les tres perspectives observen
també que aquestes representacions situacionals estan carregades afectivament. Aquest
aspecte és especialment emfatitzat per la perspectiva de les teories implícites –des
d’aquesta perspectiva es parla de la naturalesa encarnada d’aquestes representacions- i
també per la perspectiva del coneixement personal del mestre. Una altra observació
coincident de les tres perspectives que, des del nostre punt de vista, té una gran
importància, és que aquestes representacions situacionals funcionen holísticament: és a
17