EL CONCEPTE PRÀCTIC - Grintie

diverses crítiques. A les psicologies més cartesianes, hereves de Fodor, se’ls hi ha
criticat la seva visió fenotípica de la psique. Karmiloff-Smith, per exemple, feia aquesta
crítica a Fodor i introduïa una aproximació genètica –que venia de Piaget-, la qual cosa
li permetia rebutjar gran part de l’extens innatisme que Fodor assumia. Aquesta mateixa
crítica és subscrita també, per exemple, per Siguan (1993), que hi afegia la de ser una
psicologia intel·lectualista, és a dir, de reduir la psique al conèixer, una crítica, aquesta
última, que afecta de ple a la noció de computació. Però des del nostre punt de vista, el
principal problema de la noció de computació és que es tracta d’un constructe, per
definició, inobservable en sí mateix, i assumit només com a suposada causa d’efectes,
aquests sí, observables. El mateix Fodor assumeix aquesta operació lògica a priori
partint d’un funcionalisme metafísic: una computació (o un sistema computacional) és
un constructe individualitzat funcionalment, és a dir, suposat o inferit a partir dels seus
efectes observables; però la computació en si mateixa és inobservable. La crítica
important ve ara, en les paraules del mateix Fodor (1983, p.25):
...the postulation of mental faculties is ipsofacto a form of pseudo-explanation
(...). This [the construct of mental faculties] is the equivalent of subsituting an
impressive label for a genuine explanation, as in saying that some salve will heal a
rash because it contains a therapeutic ingredient.
Fodor respon aquesta crítica, al nostre entendre, amb dos arguments parcials i
complementaris, però falsos. Per una banda argumenta la possibilitat d’individualitzar
una causa a partir d’un efecte. Per tal de fer aquest argument en relació a la computació
posa els següents exemples:
...pain is whatever is the normal cause of pain behavior, mutatis mutandis, the
language faculty is whatever is the normal cause of one’s ability to speak (p.26)
As for understanding, it conceives on’s argument only as one’s stomach digest
one’s dinner” (p.25)
En el primer exemple, Fodor està assimilant la individualització d’una causa observable
a partir d’un efecte observable, amb la individualització d’una causa inobservable a
partir d’un efecte observable. El dolor fisiològic és observable, i el comportament
derivat és també observable. Per altra banda, tot i que la parla és observable, la facultat
del llenguatge no és observable per si mateixa; s’assumeix només per l’observació del
seu suposat efecte, que és la parla. Quelcom similar passa amb el segon exemple, però
25