EL CONCEPTE PRÀCTIC - Grintie

Un aspecte fonamental de la resolució Vygotskiana de la paradoxa és el següent: Quan
la nova idea (nova per l’individu) apareix en el pla social (en el seu ús conjunt) pren
necessàriament un cos material. En l’exemple de l’assenyalament que acabem de
comentar, aquest cos material és un moviment del braç; no obstant, el cos material de
les idees pot ser també, per exemple, un conjunt de sons. Així, en el pla social, el gest
és un moviment físic (material) en integració amb un significat (ideal); de la mateixa
manera, el mot és una articulació sonora (material) en integració amb un significat
(ideal) (Vygotsky, 2001). Emfatitzem aquesta qüestió per fer notar que per l’individu,
allò ideal arriba conjuntament amb allò material; des del principi, des del punt inicial
del procés descrit en la llei genètica del desenvolupament cultural, ideal i material es
presenten junts a l’individu. Això implica que, des d’aquesta resolució de la paradoxa,
la idea és material. Aquesta idea material existeix fora del subjecte, en un pla social. El
subjecte, mitjançant l’ús de la idea material en el marc d’una ZDP, interioritza aquesta
idea material i com a conseqüència la idea apareix també en l’interior del subjecte, en
un pla individual.
Cal que ens parem breument en aquest procés d’interiorització que acabem d’esmentar.
Per començar cal remarcar que els dos plans distingits per Vygotsky en la llei genètica
del desenvolupament cultural no s’han d’entendre com entitats dicotòmiques, sinó com
dos plans que constitueixen una unitat dialèctica, en constant interacció i transformació
mútua (Martí, 2000; Wells, 1999; Wertsch, 1988). La interiorització d’una idea material
no implica el traspàs d’aquesta idea des del pla social al pla individual; implica que
mitjançant l’ús de la idea material en el pla social, la idea apareix també en el pla
individual. En aquest pla individual la idea apareix no pas com una repetició de la idea
en el pla social, sinó que en el procés d’interiorització la idea material es reconstrueix i
es transforma (Vygotsky, 1994a). A més, i aquest punt és d’una gran importància, en el
procés d’interiorització la idea material no perd la seva materialitat. És a dir, quan la
idea es manifesta intrapsicològicament (en el pla intern) continua tenint un cos material.
Aquesta és una qüestió difícil quan pensem en un ús intrapsicològic d’una idea en el
que no es pronuncia cap so físic ni es fa cap moviment físic. No obstant, Vygotsky
(2001), per exemple, va estudiar la materialitat de l’ús intrapsicològic del significat del
mot mitjançant l’estudi de la parla egocèntrica pròpia dels nens d’entre 2 i 6 anys, en la
que es dóna ús intrapsicològic en un pla social (extern) 8 . Més tard Gal’perin (1979,
8 Això pot semblar contradictori si no es considera adequadament la diferència entre la distinció pla social
(extern) / individual (intern) i la distinció ús interpsicològic / ús intrapsicològic. La primera distinció fa
23