EL CONCEPTE PRÀCTIC - Grintie

2. CHAT i els conceptes
Partirem de la premissa, discutida en el capítol anterior, que una representació
consisteix en la incorporació de la part ideal d’un objecte en un cos material diferent. En
conseqüència, com hem explicat, una representació és sempre ideal i material. Les parts
ideal i material d’una representació existeixen sempre en integració, però són
analíticament distingibles. Doncs bé, en la tradició de la CHAT, un concepte és la part
ideal d’una representació.
Explicarem aquesta idea partint dels estudis que Vygotsky va portar a terme sobre
representacions (signes) amb un cos material lingüístic: els mots. Un mot, o des d’un
punt de vista una mica més ampli, una construcció lingüística amb significat 16 , és una
representació: La configuració sonora o gràfica del mot és el nou cos material de la part
ideal de l’objecte que n’és el referent. En el mot, per tant, podem distingir entre part
material del signe, objecte referent del signe, i part ideal del signe –que s’extreu de
l’objecte referent i es reïfica en el signe amb una nova materialitat, que és lingüística.
Aquesta part ideal del mot Vygotsky l’anomena significat del mot, i considera aquest
constructe com la unitat bàsica de la seva aproximació a les relacions entre pensament i
parla. Des d’un punt de vista psicològic, significat del mot i concepte són sinònims per a
Vygotsky (1987, p.244). Segons Gal’perin (1992a, p.28), en la psicologia de Vygotsky
el constructe de concepte no només és sinònim de significat del mot sinó que ho és
també del constructe més general de significat del signe.
La diferència entre la part material i la part ideal del signe ja deu haver quedat clara
quan hem discutit la noció de representació. Ara, però, necessitem subratllar la
diferència, que és crucial, entre la part ideal del signe i el seu objecte referent. Com hem
dit, el signe refereix un objecte en el sentit que assumeix la seva part ideal. Heus ací la
qüestió: en el signe, la naturalesa de la part ideal es desenvolupa, però la relació signe-
referent es manté; tot i que la seva part ideal es desenvolupi, el signe manté la seva
16 A Thinking & Speech, Vygotsky parla de “mot” com la unitat lingüística mínima amb significat. No
obstant, els avenços en la lingüística social han descartat que el “mot” sigui aquesta unitat, i n’han
proposat d’altres. En aquest sentit, per exemple Wertsch (1988) apunta que: “Vygotsky dió por sentado
que la unidad básica del análisis semiótico es la palabra, mientras que para la mayoría de las modernas
teorías de la gramática es la proposición o su representación lingüísticamente codificada.” (p.144).
Nosaltres, com veurem en el capítol 5, basant-nos en Sinclair & Coulthard (1975) i Coll, Colomina
Onrubia i Rochera (1992), considerarem que la unitat lingüística mínima amb significat és el missatge –o
l’acte il·locuatiu. No obstant, respectant la denominació de la unitat Vygotskiana, i entenent que l’èmfasi
recau en el significat del signe (o sigui, en la seva part ideal), continuarem referint-nos a significat del mot
tot i no considerar el mot estrictament com a tal.
35