EL FULA I EL WÒLOF - Universitat Oberta de Catalunya

l’ensenyament de llengües africanes. Aquest interès va portar a una trobada d’experts a
Bamako l’any 1966 sota el patronatge de la UNESCO. En aquesta reunió es determinà,
entre altres coses, una transcripció unificada del fula en caràcters llatins. Aquesta
transcripció s’ha utilitzat per a la publicació de textos i per a la impressió de diaris i
revistes. El fula s’ha anat estenent entre la població, tot i que la correspondència es
manté força sovint en àrab o en francès.
Com en el cas del fula, l’alfabet que es va fer servir per començar a transmetre el
wòlof per via escrita va ser l’alfabet àrab (conseqüència del contacte amb l’islam, des
del segle XI). Després de la colonització europea es va començar a transciure en
l’alfabet llatí, que, tot i tenir més representacions per als sons vocàlics que l’àrab, no
permet una transcripció totalment fidel dels sons del wòlof. Per això, el CLAD (Centre
de Lingüística Aplicada de Dakar) ha decidit incloure una sèrie de convencions
particulars que han permès una ortografia estandaritzada oficial des de l’any 1975 (els
textos religosos i els escrits de persones amb formació islàmica es mantenen en àrab,
però). Actualment, el wòlof és d’ús corrent en ràdios i televisions, a més de ser una de
les llengües que s’inclou als plans docents d’educació primària a Gàmbia.
El fula i el wòlof són les llengües franques (no europees) que més es fan servir
en la seva zona d’influència. Cal tenir en compte que aquestes llengües es parlen en
unes regions geogràfiques que no coincideixen amb les fronteres dels diferents estats, és
a dir, no hi ha una identificació estat – llengua. A més, en moltes zones d’aquesta regió
hi conviuen altres llengües africanes que també són conegudes i parlades pels habitants,
a part de l’àrab i el francès (per exemple, a Gàmbia es parlen el fula, el wòlof i el
malinké).
Aquestes dades ens poden servir per adonar-nos de la complexa situació
sociolingüística que es dóna a la zona.
2