EL FULA I EL WÒLOF - Universitat Oberta de Catalunya
EL FULA I EL WÒLOF - Universitat Oberta de Catalunya
EL FULA I EL WÒLOF - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
INTRODUCCIÓ<br />
La i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> fer un estudi sobre les llengües <strong>de</strong>ls immigrants que resi<strong>de</strong>ixen a<br />
<strong>Catalunya</strong> va sorgir <strong>de</strong> la constatació <strong>de</strong>ls problemes que suposava el fet d’integrar a les<br />
aules i a la societat unes persones que parlaven una altra llengua <strong>de</strong> la qual la comunitat<br />
educativa <strong>de</strong>l nostre país en la majoria <strong>de</strong>ls casos no tenia cap coneixement. La situació,<br />
doncs, és ben diferent <strong>de</strong> la que es dóna amb els immigrants que parlen castellà, perquè<br />
els educadors sí que po<strong>de</strong>n entendre i parlar la seva llengua i, per tant, no es dóna la<br />
impossibilitat <strong>de</strong> comprensió i <strong>de</strong> relació verbal.<br />
L’objectiu d’aquests treballs és proporcionar als mestres i professors que han<br />
d’ensenyar català als nostres immigrants una eina que els serveixi per apropar-se una<br />
mica a la llengua que parlen els seus alumnes. No es tracta, evi<strong>de</strong>ntment, que aprenguin<br />
àrab, xinès o fula, per exemple. Només pretenem que tinguin una i<strong>de</strong>a general <strong>de</strong>l<br />
funcionament <strong>de</strong> la gramàtica d’aquestes llengües que els permeti valorar i entendre les<br />
dificultats i els progressos <strong>de</strong>ls aprenents. És obvi que no tots els problemes lingüístics<br />
provenen <strong>de</strong> la interferència amb la primera llengua: alguns són generals en qualsevol<br />
aprenentatge d’una segona o, fins i tot, d’una primera llengua. Però sí que hi ha<br />
<strong>de</strong>terminats errors que s’entenen més bé si es compara la gramàtica <strong>de</strong>l català amb la <strong>de</strong><br />
l’altra llengua. Nosaltres no pretenem, en aquests estudis, donar solucions ni material<br />
didàctic per als problemes concrets. Això es podrà fer en una segona fase, ara que tenim<br />
i<strong>de</strong>ntifica<strong>de</strong>s les diferències entre les dues llengües i que hem pogut <strong>de</strong>tectar els errors<br />
més freqüents. El treball que presentem ara hauria d’ajudar l’ensenyant a <strong>de</strong>duir d’on<br />
vénen o d’on po<strong>de</strong>n venir els problemes i hauria d’estimular-lo a trobar estratègies<br />
didàctiques a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s a cada cas.<br />
La i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> fons que hi ha al darrere d’aquest projecte és que, perquè els<br />
immigrants s’integrin, cal que la societat d’acollida tingui algun coneixement <strong>de</strong> la<br />
cultura <strong>de</strong>ls que hi arriben. I la cultura, entre d’altres coses, inclou la llengua. I potser<br />
és el factor més important, perquè és el que permet la transmissió <strong>de</strong> coneixements,<br />
d’experiències i <strong>de</strong> sentiments. La llengua, i per raons històriques els catalans ho po<strong>de</strong>m<br />
entendre molt bé, és un tret molt lligat a la persona i a la comunitat, que mereix un<br />
respecte especial per part <strong>de</strong>ls altres i que en cap cas no s’ha <strong>de</strong> menystenir o ignorar.<br />
i