EL FULA I EL WÒLOF - Universitat Oberta de Catalunya

INTRODUCCIÓ
La idea de fer un estudi sobre les llengües dels immigrants que resideixen a
Catalunya va sorgir de la constatació dels problemes que suposava el fet d’integrar a les
aules i a la societat unes persones que parlaven una altra llengua de la qual la comunitat
educativa del nostre país en la majoria dels casos no tenia cap coneixement. La situació,
doncs, és ben diferent de la que es dóna amb els immigrants que parlen castellà, perquè
els educadors sí que poden entendre i parlar la seva llengua i, per tant, no es dóna la
impossibilitat de comprensió i de relació verbal.
L’objectiu d’aquests treballs és proporcionar als mestres i professors que han
d’ensenyar català als nostres immigrants una eina que els serveixi per apropar-se una
mica a la llengua que parlen els seus alumnes. No es tracta, evidentment, que aprenguin
àrab, xinès o fula, per exemple. Només pretenem que tinguin una idea general del
funcionament de la gramàtica d’aquestes llengües que els permeti valorar i entendre les
dificultats i els progressos dels aprenents. És obvi que no tots els problemes lingüístics
provenen de la interferència amb la primera llengua: alguns són generals en qualsevol
aprenentatge d’una segona o, fins i tot, d’una primera llengua. Però sí que hi ha
determinats errors que s’entenen més bé si es compara la gramàtica del català amb la de
l’altra llengua. Nosaltres no pretenem, en aquests estudis, donar solucions ni material
didàctic per als problemes concrets. Això es podrà fer en una segona fase, ara que tenim
identificades les diferències entre les dues llengües i que hem pogut detectar els errors
més freqüents. El treball que presentem ara hauria d’ajudar l’ensenyant a deduir d’on
vénen o d’on poden venir els problemes i hauria d’estimular-lo a trobar estratègies
didàctiques adequades a cada cas.
La idea de fons que hi ha al darrere d’aquest projecte és que, perquè els
immigrants s’integrin, cal que la societat d’acollida tingui algun coneixement de la
cultura dels que hi arriben. I la cultura, entre d’altres coses, inclou la llengua. I potser
és el factor més important, perquè és el que permet la transmissió de coneixements,
d’experiències i de sentiments. La llengua, i per raons històriques els catalans ho podem
entendre molt bé, és un tret molt lligat a la persona i a la comunitat, que mereix un
respecte especial per part dels altres i que en cap cas no s’ha de menystenir o ignorar.
i