EL FULA I EL WÒLOF - Universitat Oberta de Catalunya

2.2.1.2. Determinants
2.2.1.2.1. L’indefinit
En català i en castellà tenim un article indefinit un(a) que fem servir per
introduir sintagmes nominals indefinits. Aquesta forma es relaciona clarament amb el
numeral un. El cas del wòlof és fins a cert punt similar, ja que fa servir el numeral
benna ‘un’ o bé les formes ab (aw) i ay (ayi), per al singular i el plural respectivament.
Vegeu els exemples següents:
(29) benna taabul ‘una taula’
ab siis ‘una cadira’
El fula, en canvi, no té cap forma d’article indefinit. Aquest tipus de sintagmes
s’expressen simplement amb l’absència de determinant:
(30) basalle ‘ceba / una ceba’
boofo ‘ou / un ou’
Respecte a l’absència de determinant en wòlof, cal dir que té un valor diferent
del que té en fula i del que té en català, ja que sovint els noms apareixen sense
determinant quan van acompanyats d’un complement. Sembla, doncs, que en aquesta
llengua la presència del complement ja és suficient per identificar el referent del nom:
(31) taabul Omar
taula Omar
‘la taula de l’Omar’
2.2.1.2.2. L’article definit
El fula i el wòlof tenen un determinant definit que pot funcionar com l’article
definit del català o bé com un demostratiu. Aquest determinant canvia de forma d’acord
amb la classe del nom amb què es relaciona. Això fa que en fula trobem fins a vint-iquatre
formes diferents de determinant (una per a cada classe) i en wòlof deu (vuit
18