EL FULA I EL WÒLOF - Universitat Oberta de Catalunya

12
d. Elisió de síl·laba:
des-can-sà-vem des-can-saam
ai-xí aix-
Els errors que hi ha a (17a) i a (17c) es relacionen directament amb l’absència de
seqüències complexes del tipus ‘consonant oclusiva + líquida’ ([l, r]) en fula i en wòlof.
En els casos de (17a) se simplifica l’inici de síl·laba eliminant un dels segments, la
líquida. En els de (17c), en canvi, s’insereix una vocal [´] epentètica que separa les dues
consonants en contacte i dóna lloc a una nova síl·laba amb l’estructura no marcada CV.
Els exemples de (17b), en els quals s’afegeix una consonant, tenen en comú que
l’increment sempre apareix a final de síl·laba. El primer es pot veure com un cas de
prenasalització d’una consonant (la bilabial [b]), un procés que, com hem vist, és propi
tant del fula com del wòlof.
A (17d) se simplifica la paraula eliminant alguna síl·laba. En tots els casos el
resultat sempre és una seqüencia sil·làbica que respecta les estructures de les llengües
primeres dels parlants. Destaquem el primer, en què la simplificació comporta l’aparició
d’una vocal llarga (recordem que la distinció entre vocal llarga i vocal breu és distintiva
en aquestes llengües).
2.2. MORFOLOGIA
2.2.1. MORFOLOGIA NOMINAL
2.2.1.1. El nom
2.2.1.1.1. Classes de noms
Igual que el català o les llengües romàniques en general, el fula i el wòlof
agrupen els noms en classes. La gran diferència és que mentre que a les llengües