Raima 2 - Ajuntament de Gelida

República, Guerra i Postguerra a Gelida
Falange de Gelida, va ser posat en llibertat provisional, amb l’obligació de
presentar-se davant de l’autoritat municipal un cop arribat al poble.
Esteve Alayo Marata, de 24 anys, xofer, natural i veí de Gelida; sabem que
estava presoner a Bilbao, des d’on un “jutge especial” va reclamar informes.
Ignorem, però, si estava concentrat al camp de Deusto, on, per cert, sí que
n’estava el seu germà Ventura. “Según él pasó a Francia y de ésta a la España
Nacional”.
Presento ara dos casos documentats de gelidencs que, procedents d’un
camp de presoners, van ser destinats a un camp de treball. Antoni Ferrer
Vendrell, de 21 anys, pagès, natural i veí de Gelida, estava concentrat al camp
de Santander el febrer de 1939 i va passar al “Batallón de Trabajadores, núm.
41” de Segorbe, on es trobava el juny del mateix any. Miquel Palau i Palau,
de 30 anys, també pagès, natural i veí de Gelida, que en els primers mesos de
1939 va passar del camp de Santander al “Batallón núm. 162” de Montgat.
En alguns casos, el temps de concentració era molt breu. Ventura Alayo
Morata, germà d’un altre empresonat, que “pasó a Zona Nacional” el 2 de juny
de 1939, va estar vuit dies concentrat al camp de Deusto, obtenint, doncs, una
quasi immediata llibertat provisional.
En el cas de Vicenç Claramunt Masagué, es tracta d’un vertader presoner
de guerra. Aquest veí de Gelida, paleta de 39 anys, “sirvió en el ejército rojo
con carácter forzoso” des del 18 de març de 1938 i pertanyia a la CNT. El 20
de juny va ingressar al “Campo de Evacuación” de Figueres, però va ser el tribunal
classificador del camp de Cervera el que va acordar posar-lo en llibertat
provisional el 13 de juliol del mateix any.
Les dades de l’any 1940 referents a gelidencs empresonats són molt migrades:
molts havien estat ja alliberats, sovint d’una manera “provisional”. L’any
1941, però, encara arribava alguna sol·licitud d’informe a l’Ajuntament, com
ara una del “Depósito de Concentración” de Reus (24).
Vegem el cas de Lluís Collado Castillo. Aquest gelidenc havia fet la guerra
amb l’exèrcit republicà. Ferit, va ser traslladat a l’Hospital de Sant Pau de
Barcelona. Presoner dels franquistes, va ser alliberat provisionalment l’abril
de 1939 i va retornar a Gelida. El novembre de 1940, Francisco Coca Gregorio,
“jefe local” de Falange, certificava, “a petición del interesado”, que aquell
gelidenc solter de 25 anys “es persona de buena conducta no conociéndosele
ningún acto punible [...] Políticamente es considerado en esta Jefatura como
indiferente, aunque de tendencia izquierdista”. Aquest darrer qualificatiu potser
se li va adjudicar per ser germà de Joan Collado, més amunt esmentat, i
podria ser el motiu pel qual Lluís Collado va haver d’ingressar, successivament,
en dos “batallones disciplinarios de trabajadores” situats a Anglès i a la Pobla
de Lillet.
Molts tornaven dels camps de concentració, però alguns restaven en mans
141