Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
rectificaciones […] El otro día leía en un periódico que las grandes potencias
[…] refiriéndose a España y Portugal creen ellos darle un régimen parecido al
de Suiza y que quizá un día no muy lejano le llamarán Confederación de Estados
Ibéricos […] En estos días he comprado carbón y leña para cuando haga frío
pasar las veladas al lado de la estufa escuchando la radio que hemos comprado
a medias por cinco mil francos con mi amigo de Tarragona” (octubre de 1945)
“[...] tan pronto el tiet me pueda mandar los papeles que me hacen falta
empezaré a hacer los trámites para regresar; no me faltan deseos de poder
estar a vuestro lado para que moral y económicamente pueda mejorar en parte
vuestra situación [...] mientras la mayoría de los compatriotas hace un mes
que están en paro forzoso, en la fábrica nos hacen trabajar 10 horas por día
[…] la casa expone su maquinaria en todas partes […] ahora en París hacen
una feria muy importante con toda clase de inventos y maquinaria de todos los
países más avanzados y en estos días se comenta la gran concurrencia de visitantes
delante del stand de una casa constructora de radios-televisión, que por
primera vez lo presentan para el comercio […] será una verdadera revolución
de la época“ (maig de 1948)
Molt ben documentat tenim el viatge a l’exili de la família del republicà
Joan Bertran, com veurem en el darrer capítol del llibre. Són només exemples
d’un tema del qual queda molt per estudiar: el drama de l’exili dels gelidencs
republicans.
Antoni Ferrer Soteras (Ton Cotxero) era cunyat de Pere Gibert (el Peret
Cotxero), paperer de La Gelidense i cambrer al Coru. Durant la guerra, era un
dels dirigents del PSUC local i, durant alguns mesos, regidor de l’Ajuntament.
Fonts orals ens informen que un dia es va enfrontar a cops de puny amb el
Benaiges, el cap dels milicians. Acabada la guerra, gent del mateix poble el
van venir a buscar a casa seva, el van lliurar a la guàrdia civil de Martorell (on
va ser apallissat, rebent cops de pistola a la panxa) i d’allà va anar a la Model.
Va passar uns tres anys a la presó i després va ser desterrat a València, on es
moria de gana, ja que quan anava a buscar treball li demanaven papers i, en
veure que havia estat a la presó, li negaven la feina (d’allò en deien “el pacte
de la fam”). Tanta gana passava que, en companyia de Joan Badell Soler, el
dirigent rabassaire de La Valenciana, també desterrat a la ciutat de València,
venien d’amagat a Gelida per a aconseguir menjar; després se’n tornaven, per
tal de presentar-se a l’autoritat en els terminis establerts. També van detenir
la seva dona, que va passar tres o quatre anys a la presó de dones de les Corts,
a Barcelona.
Un cas excepcional i ben documentat és el de Pau Esteve Cardús, “Pauet”,
també conegut com el “Milhomes”. Un document signat a Gelida el febrer de
1940 pel secretari local de la Falange i amb el vistiplau del seu “Jefe local”
138