Raima 2 - Ajuntament de Gelida

República, Guerra i Postguerra a Gelida
Funicular de la tributación por el arbitrio sobre motores, o en su caso contrario
concederle una subvención para el pago de la misma” (37).
Fins aquí dos exemples de les nombroses reclamacions que sovint l’Ajuntament
considerava improcedents en les seves “actas de resolución de reclamaciones”
(38).
Inclouré també en aquest capítol unes notes sobre la propietat de la terra
després de la Guerra Civil. Les propietats agràries i industrials van tornar als
seus antics propietaris. També les confiscacions de propietats urbanes del període
bèl·lic i revolucionari van ser anul·lades, si bé el nou règim en realitza
de noves, com ara la de la Societat Coral Artesans.
Si comparem els “amillaramientos” o cadastres de 1929, 1942 i 1950,
es comprova que, malgrat els esdeveniments del període de la Guerra Civil,
l’estructura de la propietat de la terra no va sofrir gaires canvis. El nombre
de propietaris, estable durant els anys 1930-1942, va baixar durant els anys
1942-1950 de 272 a 237 individus. Tal com especifiquen un seguit de quaderns
anuals anomenats “Apéndices del Amillaramiento” (39), els canvis en el
nombre de propietaris o en el d’hectàrees de cada propietat, van ser deguts
bàsicament a compres o vendes de finques i a traspassos per herència.
A més de proporcionar la riquesa rústica de cada propietari, el cadastre de
1950, més explícit que els anteriors, distingeix perfectament entre propietaris
veïns de Gelida i propietaris “forasters” i informa dels cultius i de l’aprofitament
de la superfície del terme municipal (Apèndixs 13 i 14). Dels 237 propietaris
de terra, 181 són veïns de Gelida i 56 resideixen fora del terme municipal
(destacant els residents a Barcelona). La propietat de la terra que tributava
per “riquesa rústica i pecuària” (93,2% de la superfície total del terme) es
divideix a parts iguals entre els propietaris residents (49,6% de la superfície)
i els forasters (50,3%), malgrat el nombre molt inferior d’aquests darrers. No
es declaren propietats comunals o municipals.
Pel que fa als cultius i a l’aprofitament de les terres, s’observa el predomini
de la vinya entre les terres de conreu, mentre que pinars i garriga ocupen quasi
la meitat de les terres censades al cadastre de 1950.
Si les activitats agrícoles no tenien tanta importància com a d’altres
pobles de l’Alt Penedès a causa de la incidència de les fàbriques de paper i
de les activitats econòmiques a l’entorn de l’estiueig (construcció, comerç),
l’activitat pecuària era molt reduïda. Segons el cadastre de 1950, únicament
hi havia els següents animals de cria o de labor: 61 cabres, 33 mules, 30 caps
de bestiar porquí, 10 cavalls i 6 ases.
147