Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
continuava pagant-los als hereus de Joan Valls (47). Pel que fa al problema de
l’aigua potable, en sessió de 20 d’agost de 1941 es va proposar una nova solució
i, “a raíz de las múltiples deficiencias que se observan en este servicio por
las personas o empresa que viene prestándolo”, es va plantejar “la necesidad
y utilidad de proceder a la Municipalización, con monopolio, del Servicio de
abastecimiento de aguas de esta población, que actualmente explotan varios
propietarios de diversos manantiales existentes en este término municipal”
(48), d’acord amb la Llei municipal de 31 d’octubre de 1935. Sabem, però, que
aquesta idea no es va realitzar fins dècades després.
L’any 1945 es va fer un “pressupost municipal extraordinari” per tal de
construir un grup de setze habitacles protegits. Es tractava del barri dels
Tarongers (inaugurat amb el nom de “Los Naranjos”), segons projecte d’en Baldric:
“Els habitatges protegits de Els Tarongers, construccions que havien de
satisfer les necessitats de les classes populars es converteixen en habitacles
de segona residència per a un grup de famílies barcelonines lligades al nou règim”
(49). O dit d’una altra manera, “alguns estiuejants, d’aquells que anaven
encara de lloguer, van fer pinya a l’entorn d’un personatge, també estiuejant,
que tenia una certa influència en els estaments oficials de l’època. Així va ser
que es va aconseguir que el Ministerio de la Vivienda els concedís un préstec a
baix interès i llarg termini com si fossin treballadors sense sostre” (50).
Un parell de projectes més modestos van ser la restauració de la font de
150
Fig. 48. Joan Pascual i Clua, campaner i
enterramorts