Raima 2 - Ajuntament de Gelida

informa sobre la conducta política d’aquest gelidenc:
República, Guerra i Postguerra a Gelida
“ A pesar de sus ideologías marxistas hasta la fecha de Nuestro Glorioso Alzamiento
Nacional su conducta fue buena; durante el mismo fue presidente de
la CNT, de esta localidad. Después, según noticias, formó parte del Comité Local
Revolucionario. Individualmente no se le conoce ningún acto criminal” (20).
Un segon document, un acte judicial signat a Sant Feliu l’any 1954, con-
Fig. 45. Pau Esteve va dibuixar aquest
retrat del poeta gelidenc Jaume Vila i
Pascual (1890-1969), oficial fuster de
l’equip de manteniment de La Gelidense.
El dibuix va ser publicat a “Hores Rurals”,
recull de poemes publicat l’any 1931 (21)
siderava que Pau Esteve havia mort en combat l’any 1938 (Apèndix 22) i,
en conseqüència, ordenava al jutge de Pau de Gelida que inscrigués la seva
defunció al Registre Civil. Un familiar havia fet la petició al jutge per tal d’enregistrar-lo
com a persona difunta, suposem que després de perdre les esperances
de retrobar-lo amb vida, setze anys després d’acabada la guerra. Aquell
acte considerava que Pau Esteve Cardús havia mort en combat a Camposines,
localitat de la Terra Alta, al front de l’Ebre, el dia 2 d’agost de 1938, a l’edat
de 52 anys.
Però sembla ser que el jutge de Sant Feliu s’equivocava. Un gelidenc havia
mort als camps d’extermini nazis l’any 1941 i, segons l’obra de Montserrat Roig
“Els catalans en els camps nazis”, es deia Pau Esteve Cardús. El cens de 1936
indica que aquest pintor per compte propi era natural de Gelida i vivia a la
casa Albet, a la carretera de Martorell, amb la seva dona i un fill de 15 anys
139