Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
el vençut necessitava un aval de les autoritats locals, però quan tornava al
poble, l’alegria podia durar poc si rebia la visita dels falangistes locals, que el
conduïen a la guàrdia civil de Martorell, on era obligat a signar una confessió
inculpatòria que ja tenien preparada. Traslladat als Jutjats de Sant Feliu de
Llobregat, ingressava preventivament a la presó Model de Barcelona, a l’espera
d’un judici militar on serien determinants les declaracions efectuades per
denunciants del mateix poble. “De denunciants n’hi havia de dues menes: els
directament perjudicats per l’assassinat d’algun familiar o per la confiscació
de les seves propietats en temps de la guerra”, i els altres, “homes i dones
de palla, addictes al nou règim, que per fer mèrits davant del poder, o per
purs ressentiments i venjances personals, firmaven totes les denúncies que
els posaven al davant” (16). Menció a part en aquest tema de les denúncies i
les venjances mereix aquell “personatge sinistre”, estiuejant amb residència
llogada des de la dècada dels anys vint fins ben entrats els anys cinquanta,
poeta i alt càrrec als Jutjats (17).
Aquella època de màxima turbulència que va ser l’agost de 1936 era objecte
d’especial interès. En el següent cas, la “Brigada Social de la Jefatura
Superior de Policia” de Barcelona enviava una carta a l’alcaldia de Gelida
demanant la corroboració d’unes informacions atribuïdes a la Secció d’Informació
i Investigació de la Falange local:
“[...] el detenido había actuado en los primeros días en los Comités de la misma,
siendo visto con mono de miliciano y llevando armas e interviniendo en los
veintiún asesinatos que en la repetida villa se cometieron en tiempo rojo” (18).
A l’anterior carta es relacionen, també, unes declaracions que l’acusat va
fer davant la Brigada Social:
“[...] al iniciarse el Alzamiento, trabajaba en unas canteras de Gelida, que
explotaba el contratista Policarpo Jiménez [...] Confesó además que en los primeros
días prestó servicio de guardia por la carretera con una escopeta que le
facilitó el Comité, que le abonaba por este servicio, diez pesetas diarias, el que
prestó durante veinte días. Confesó asimismo estar de guardia en la citada carretera,
cuando se presentaron cuatro coches con milicianos armados, procedentes
de Molins de Rey, los que, unidos a otros forajidos de esa villa, procedieron
a la detención de unas quince personas, que fueron asesinadas en las afueras
del pueblo” (19).
L’acusat era Josep Such Fuentes, paleta de 51 anys, natural d’Agost
(Alacant) i domiciliat a Gelida. Més tard seria executat al Camp de la Bota.
4.3. EXILI I REPRESSIÓ
136