Raima 2 - Ajuntament de Gelida

República, Guerra i Postguerra a Gelida
cobrar dues mil pessetes en concepte de “haberes que le adeudan del periodo
revolucionario” (43).
Poc després es va plantejar la jubilació definitiva d’aquell secretari municipal,
músic i historiador local nascut a Sant Joan les Fonts (Garrotxa) al desembre
de 1872. Considerant que Francesc Peracaula complia l’edat reglamentària
(70 anys), l’any 1943 la Direcció General d’Administració Local treia a concurs
la plaça de secretari de l’Ajuntament de Gelida (44). El maig d’aquell any, el
consistori celebrava una sessió extraordinària per tal d’”examinar y en su caso
aprobar el dictamen emitido por la comisión de Gobernación referente a la
provisión en propiedad del cargo de Secretario Municipal”. El principal aspirant
va ser Agustí Rabell Camps, que, a més dels mèrits professionals, reunia el fet
d’ésser ‘’ex-combatent”, “hijo de padre asesinado por los rojos” i “posee el
carnet de militante de FET y de las JONS” (45).
Però finalment va ser Josep Gustems Suriol qui, en sessió municipal de 27
d’octubre de 1943, va prendre possessió del càrrec de “secretari en propietat”.
Poc després, en sessió del dia primer de desembre, l’Ajuntament nomenava
Francesc Peracaula “fill adoptiu de Gelida” i hom preveia fer-li un homenatge
el dia 8 del mateix mes (46).
L’estiu de 1941 es van fer els nomenaments per tal de cobrir “en propietat”
alguns càrrecs de ca la Vila. Miquel Font Poll va ser designat “auxiliar
de secretaria y recaudador de impuestos locales”, amb un sou anyal de 2.700
pessetes. Francesc Masagué Figueras, conegut com Quico de l’Hortalana, va ser
confirmat en el seu càrrec d’agutzil que ja ocupava des de 1939 i se li va adjudicar
un sou idèntic a l’anterior. Josep Raventós Gabarró, de cal Baiona, va
ser nomenat vigilant de nit (“sereno”) municipal, amb un sou anyal de 2.500
pessetes anyals. També cal recordar Brígida Blanch, que, tal com registren els
llibres d’actes, rebia periòdicament els seus honoraris “por limpieza de la Casa
Consistorial”; aquesta senyora era la dona de Joan Pascual Clua, conegut com
el Joanet de cal Cadiraire, el qual va ser durant molts anys campaner i enterramorts
de Gelida. En efecte, el cens de 1936 ens informa que Joan Pascual,
nascut a Barcelona l’any 1880, era el sepulturer a sou de l’Ajuntament; el matrimoni
vivia al carrer Francesc Macià núm. 11 i tenien quatre filles.
Amb unes finances municipals molt migrades, els ajuntaments “nacionals”
intentaven fer front a vells problemes com l’abastament d’aigua potable, reprenien
obres públiques començades pels ajuntaments republicans (com ara
l’escorxador), o es feien càrrec de problemes nous com les subvencions al
rector local per tal de reconstruir l’església o el pagament dels endarreriments
que sol·licitava el secretari.
Donaré tot seguit una visió ràpida d’algunes de les tasques que l’Ajuntament
de la primera postguerra va portar a terme o va projectar. Pel que fa als
lloguers de les escoles que des de la República ocupaven can Valls, el municipi
149