Raima 2 - Ajuntament de Gelida

República, Guerra i Postguerra a Gelida
de guía, han sido intervenidas y que se entregan al señor Alcalde de Gelida en
calidad de depósito y a disposición del Ilustrísimo Señor Fiscal de Tasas” (34).
Les mercaderies van ser intervingudes a persones alienes al poble: 8 quilos de
pa i disset litres d’oli. Sabem que el ferrocarril era un vehicle habitual per a
aquests “negocis” de la postguerra.
El llibre de Ramon Tarrida ens aporta més informacions sobre el tema:
camions que portaven l’alfals a les vaqueries, que probablement camuflaven
a l’interior de cada bala o paca un sac de farina; sacs de pa amagats sota els
seients o als lavabos dels trens de la nova RENFE, sempre amb la por que quan
el tren parava a Gelida, “la Guardia Civil local, envaís els vagons i requisessin
a la brava i, a callar tothom!”; o com els botiguers eren avisats quan arribava
al poble l’inspector de la “Comisaria de abastos” armat de poder sancionador;
mercaderies intervingudes com ara oli, arròs o sucre, “repartides entre els de
dalt”, etc. (35).
Un altre indici de les dificultats econòmiques dels particulars, però també
del propi Ajuntament, són les protestes contra els arbitris municipals. Vegem
Fig. 47. Amb motiu del “Día del Alzamiento”, a principis dels anys 40 el règim
franquista organitzava dinars d’empresa on assistien patrons i treballadors. A
la fotografia es veu el personal de l’empresa constructora de Joaquim Mas, reunit
al local de la “Escuela Hogar de la Sección Femenina”. Ben aviat aquests
dinars van ser substituïts per una paga anomenada “setmanada doble”
(“L’Abans”, pàg. 304)
145