Raima 2 - Ajuntament de Gelida

República, Guerra i Postguerra a Gelida
Cantillepa i la construcció d’un safareig públic a la font de Sant Miquel. Josep
Ros i Ros, l’arquitecte municipal exemple de continuïtat malgrat els canvis polítics,
signava ambdós projectes: el de la font el febrer de 1946 i el del safareig
el juny de 1945. Pel que fa a aquest darrer, es poden llegir a la seva memòria
les següents consideracions.
“Se propone en el presente proyecto, trasladar y aumentar el servicio de
lavaderos públicos, que contiguo a la fuente de San Miguel existe, pues siendo
un lugar frondoso y fresco contiguo a las fuentes, lo afea la existencia de un
lavadero público, el que a la par de ser de mal aspecto, ocupa una plaza y siendo
las aguas sucias y residuales que ruedan por el suelo, a la par de mejorar el
lavadero público que se halla instalado y a tal efecto se emplazará aguas abajo
del indicado torrente” (51).
D’aquest període cal també destacar el projecte que tenia per objecte “la
terminación de las obras del Matadero Municipal, que fueron construidas en
periodo Rojo” (52), tal com es va avançar en el capítol dedicat a les obres
fetes pels ajuntaments republicans. L’any 1950 es va inaugurar oficialment
aquest important servei municipal.
4.6. LES NOVES ORGANITZACIONS I ASSOCIACIONS
En acabar la guerra, el mapa polític de Gelida va canviar radicalment, com
si el passat hagués desaparegut de sobte. “Falange Española Tradicionalista
y de las JONS” va crear una “Jefatura local de Gelida”, dirigida per un “jefe
local” i amb un “delegado de información e investigación” i un “secretario
local”, com a principals dirigents.
Lligades a la Falange van anar apareixent un seguit d’”organizaciones locales”:
els “Excombatientes”, el “Frente de Juventudes”, la “Sección Femenina”
i la seva “Escuela del Hogar”, la “Sección de Encuadrados”, l’”Auxilio Social” o
la “Unidad de Falanges Juveniles de Franco”. I en el camp “sindical”: la “Central
Nacional Sindicalista” i l’”Hermandad de Labradores’’.
En un primer moment, la Falange va ocupar “la part alta de l’estació del
funicular, al carrer de Mossèn Martí Mariner” (53). Més tard, es va traslladar a
l’edifici de l’antic Centre Recreatiu i Cultural, avui Centre Cultural.
Durant els primers temps de la postguerra, la Falange s’encarregava de
qüestions tan diverses com vetllar pel compliment del descans dominical per
part dels barbers, trametre informes sobre esquerrans i revolucionaris, efectuar
registres domiciliaris, presentar denúncies davant l’Alcaldia per motius
diversos, organitzar viatges folklòrics i, fins i tot, disciplinar els seus afiliats;
d’acord amb documents diversos de l’”Arxiu de la Falange” (AHMGE):
151