Raima 2 - Ajuntament de Gelida

Andreu Guiu i Puyol
veinte asesinatos en cada localidad. Para cada uno el fiscal solicitó la pena de
muerte” (28). Alguns exiliats foren condemnats a mort en absència.
144
4.4. ASPECTES ECONÒMICS DE LA POSTGUERRA
Acabada la guerra, les propietats confiscades o col·lectivitzades van tornar
als seus anteriors amos. Pel que fa al Molí Vell, “passat el trasbals de la
Guerra Civil, durant la qual hagué de fugir, i després d’un exili de tres anys a
causa del seu catalanisme a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord (França),
on coincidí amb el seu amic Pau Casals, Lluís Guarro recuperà l’empresa”. Lluís
Guarro Casas va morir a Barcelona l’any 1950 (29).
En el cas de la fàbrica de teixits de punt de Francesc Kessler, en esclatar
la guerra, l’empresari i la seva família van marxar a Alemanya, aleshores sota
la dictadura nazi. Van abandonar Gelida, “de bon matí, car se n’anaren amb el
primer tren, el Peret Cotxero els portà a l’estació” (30).
“Durant els tres anys de la seva absència de la indústria, se’n va fer càrrec
el sastre Àngel Ollé, alcalde d’Esquerra Republicana, el qual mantingué totes les
treballadores. La confecció en aquest període es dedicà a la creació de caçadores
per a l’exèrcit de la República” [...] Finalitzat l’enfrontament, els Kessler retornaren
a la vila, i retrobaren feliçment casa i negoci com si res no hagués passat,
car la fàbrica funcionà en tot moment i la comptabilitat es portà clara” (31).
Les dificultats econòmiques pròpies dels anys quaranta es manifestaven a
Gelida des de múltiples perspectives. Per exemple, en la proposta de l’alcalde,
en sessió de juny de 1941, de “la necesidad de la creación de una plaza provisional
con carácter eventual, de Vigilante nocturno, de este Municipio, debido
a los asaltos de torres y casas del mismo”. La Comissió Gestora que dirigia la
vida municipal va nomenar el juny de 1941 Ramon Domènech Vallés per ocupar
aquell càrrec, amb un sou de tres-centes cinquanta pessetes mensuals (32).
La problemàtica de la falta de queviures i el racionament també va arribar
a les reunions del consistori, que, en sessió de 26 de novembre de 1941,
acordava que “dada la escasez de ganado para el racionamiento de carne a los
vecinos de esta localidad, la Comisión acuerda se interese de la Superioridad
la concesión de un cupo mensual de ganado, suficiente para las necesidades
locales” (33). Pel que fa al mercat negre propi d’aquella època de racionament,
un document relaciona Gelida amb el món de l’estraperlo. Es tractava d’unes
mercaderies intervingudes per part de la Guàrdia Civil de Martorell “prestando
servicio de vigilancia de Estaciones férreas” a començaments de 1941, quan
Gelida encara no tenia caserna d’aquesta força armada. El “Comandante de
Puesto” de Martorell lliurava al batlle de Gelida “mercancías que por carecer