Informa't - Quiero Ser

Informa’t 2008-2009
1 ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ
La legislació arreplega el dret a l'orientació com una obligació del Sistema Educatiu de proporcionar
este servici als estudiants al llarg de tota la seua formació amb major incidència en els canvis de cicle
o en la seua vinculació a les perspectives d'ocupació.
Des de la Unió Europea s'està insistint en el fet que la formació ha d'adquirir un caràcter permanent
al llarg de la vida i que l'orientació deu acompanyar esta formació, ha d'estar disponible al llarg
de la vida.
Des d'esta perspectiva, l'orientació educativa i professional s'interrelacionen i configuren com un
continu que ha d'estar disponible al llarg de la vida i que ha de deixar de limitar-se a ajudar l'alumnat
en la presa de decisions sobre un treball o una carrera determinada, per a començar a ensenyar-los
a exercitar capacitats de gestió professional, a atendre al desenrotllament personal i a una presa
més àmplia de decisions.
En l'Educació Secundària Obligatòria, la funció orientadora es dirigix a tots els aspectes de l'aprenentatge
i maduració de l'alumnat. El paper del tutor és necessari en l'orientació educativa de l'aula.
En l'orientació educativa, psicopedagògica i professional són fonamentals els servicis especialitzats
d'orientació educativa, psicopedagògica i professional.
1. L’orientació educativa
L’orientació educativa se sol definir com el procés d’ajuda a l’alumnat per a facilitar-li l’adaptació i
el desenrotllament personal i es realitza al llarg de la seua escolarització.
El concepte d’orientació educativa ha anat lligat al d’orientació psicopedagògica i al de tutoria,
aproximant-se més a un o un altre al posar èmfasi en la competència i pertinència del tutor o del psicopedagog
com a agent de l’orientació educativa. El treball dels tutors i dels psicopedagogs és complementari,
però un no pot suplir a l’altre. Tota tutoria és orientació i forma part de la docència, no
obstant no tota l’orientació és tutoria. Perquè el tutor exercisca adequadament la seua funció precisa
del suport dels servicis especialitzats. L’educació és un terme més ampli que abraça l’orientació i la
docència i implica altres agents a més dels tutors i els psicopedagogs. L’orientació que realitza el tutor
(i la resta de professors) es denomina tutoria i la podem entendre com aquella part del procés
educatiu, en la que intervenen els dits professors, diferenciada de la instrucció. Així mateix, podem
diferenciar l’orientació psicopedagògica com aquella orientació especialitzada, complementària a la
tutoria, que és realitzada pel psicopedagog.
2. El procés de l’orientació educativa
L’orientació es considera com una part integral del procés educatiu afavoridora d’una sèrie de
mecanismes que ajuden l’alumnat a aconseguir el coneixement de:
a) Si mateixos (actituds, valors i interessos....)
b) El sistema educatiu actual
c) Les aptituds o habilitats necessàries per a integrar-se en el món sociolaboral que els rodeja, i
deprendre a prendre decisions dirigides i seleccionades amb el seu procés d’autorealització en la societat
en què viu.
L’orientació educativa es realitza com un procés al llarg de l’escolarització de l’alumnat, no és una
activitat o tasca puntual. En este procés, l’alumne rep ajuda per part dels agents educatius, especialment
del tutor i del psicopedagog (orientador). L’orientació és un procés d’aprenentatge i les seues
activitats han d’emmarcar-se des d’una perspectiva interdisciplinar en el currículum escolar. Per a això,
el Pla d’Orientació Educativa ha d’arreplegar-se en el Projecte Curricular.
L’orientació educativa ha de potenciar l’autonomia i l’activitat dels alumnes. Per a això ha de tindre
en compte els factors vinculats al desenrotllament evolutiu així com les característiques personals,
familiars i socials. La persona, l’alumne considerat individualment, i en el seu context, és el refe-
8