Wenceslao Retana, Rizal, traducció s. n., 1910.

34
Relana
gué l'Arcabisbe: «Essent veritat aixà, neguem
sepultura en cementiri eclesiastic». A l'altre
veí'I van enterrar en sagrat, i al cunyat den
Riz.lll el van enterrar en mig d'un camp, com
un goç. Fins an aquest punt se perseguia'l
nom den Rizal a Filipines!
Els enemics den Rizal, no podent-se
venjar en el doctor, perquè 's trobava a Inglaterra,
se venjaven en el cadavre d'un parent!
l, per si això era poc, els pares den Rizal, els
seus germans i els seus amics més qualificats,
eren deportats a les isles més insanes del sud
de l'Arxipeleg I Què devia pensar en Rizal de
tot això? Se '1 va posar al marge de la desesperació,
Qui dubta que'ls espanyols empenyien
en Rizal a esser filibuster? Tenia o no
motius per esser-ne? Doncs no ho era I Va
portar la seva abnegació fins al punt que,
immediatament després de tant iniqües persecucions
contra les persones més estimades del
seu cor, publicava un article en el qual deia
que no volia l'expulsió dels frares: que's
contentava amb la llur secularisació. «El
nostre país - deia - es generós: no fara amb
els frares allò que Espanya va fer l'any trenta
i tants.»